dijous, 31 de març de 2011

2 rutes d'exili: La Maternitat d'Elna i El Setè Camió





Llegint el llibre La Maternitat d'Elna, t'entren ganes de conèixer el lloc, l'edifici, però abans, qui més qui menys s'arriba fins la platja d'Argelers, recordant els milers d'exiliats tancats rere les filferrades.

Normalment són persones que van tenir els avis o els pares, tancats a Argelers, i aquella passejada conté una catarsi emocional, convertint-se en un homenatge a la seva memòria.
A 15 kms. escassos s’arriba fins a Elna per visitar l'edifici de la Maternitat d'Elna, avui convertit en museu.

Desprès de la tristesa d'Argelers, l'espai de la Maternitat, reconforta. La casa és molt especial, lluminosa i encara plena d'energia positiva. En paraules de la mateixa Elisabeth Eidenbenz, va ser una illa de pau enmig d'un oceà de destrucció.

L'edifici, d'una bellesa austera emmarcat dins el paisatge d'Elna, amb el Canigó present des de totes les seves finestres, té una dimensió màgica, i les seves parets encara guarden el so del riure dels infants que van ser feliços en aquell casalot malgrat la guerra.

En la ruta de El Setè Camió, les emocions són radicalment diferents però no per això menys intenses. En La Maternitat d'Elna parlem de solidaritat, de pacifisme, de generositat... i en El Setè Camió desvetllem les baixes passions del gènere humà.
El robatori de l'or, la guerra, la traïdoria, la cobdícia... tot entra dins aquesta història que explica com un darrer camió, a les acaballes de la guerra va perdre la seva càrrega, una tona d'or, pels camins de La Vajol, tocant frontera. Seguir les rastres d’aquest camió és el fil conductor de la sortida.

Però abans la ruta comença al Castell de Sant Ferran de Figueres, la fortalesa militar més gran d'Europa i antiga presó del colpista Tejero
En aquell castell es va celebrar la darrer sessió de Corts espanyoles abans de marxar a l'exili, i també es poden visitar les antigues cavallerisses on es guardaven els quadres del Prado.En el seu pati d'armes es signaria l'acord de Figueres, el febrer de 1939, importantíssim per salvar tota la pinacoteca del Prado.

Tot resseguint els camins d'exili, s'arriba fins a La Vajol, on trobarem la masia de Can Barris. Allà s'hi allotjava el President Azaña. A només 300 mt. trobarem la Mina Canta o d'en Negrín, un dipòsit secret on es guardaren també quadres del Prado i lingots d'or de la República.
D'aquesta mina arrenca el mite del Setè Camió. Seguir les pistes del camió i el seu or perdut, robat o enterrat... encara aixeca passions.
La sortida finalitza al Coll de Lli, pas per on va creuar la frontera el President Companys cap a l’exili. Allà, damunt la ratlla de França, es recorda al President de la Generalitat afusellat amb unes lectures i el Cant dels Segadors.

Us animeu a trepitjar Història coneixent el territori?
per a qui vulgui més informació: amontella.c@gmail.com
grups mínim de 35 persones

2 comentaris:

Marta ha dit...

Hola! Acabo de fer una entrada sobre La Maternitat d'Elna al meu blog http://lescosesdemarta.blogspot.com/,si vol veure-la només ha de seguir l'enllaç.
Avanço que m'ha agradat moltíssim, una història molt tendra i commovedora. Felicitats per la descoberta!

Marta

HERO ha dit...

Hola em dic Laia Galí i vull dir que m'ha encantat aquella xerrada que ha fet Assumpta a l'escola La Salle Manlleu. M'ha arrivat a l'alma i més enllà tota la històra, per tant he fet un poema per tots els exiliats i sobretot a la MATERNITA D'ELNA. Aquí li deixo el link.

http://mismejoressims.blogspot.com/