la Nit de Sant Joan

Per avui, nit de Sant Joan, només un petit poema de Miquel Martí i Pol, que a mi m'agrada molt perquè et permet "veure" el que descriu. I també perquè les meves particulars nits de Sant Joan s'hi assemblen tant... Bona revetlla!!


Els vailets que a l’estiu,

roben la fruita dels horts

i els altres, els que no la roben,

i fins aquells petits monstres

que durant llargues tardes xafogoses

aprenen les lliçons d’història;

tots plegats

i llurs mares i germanes

i les nenes del veïnat

de menys de catorze anys

i algun home escadusser

que diu que estima la família,

però que, en realitat,

no té deu rals per prendre’s un cafè;

tots plegats, repeteixo,

criden desassenyadament

i riuen i s’empaiten

i encenen, incansables,

mants coets i petards

a l’entorn d’un foc de llenya verda,

mànecs d’escombra

i qualque resta de cadira vella.