Fa uns mesos, una amiga meva va demanar-me que l'acompanyés a la consulta del seu psicòleg. Desconeixia el motiu del perquè necessitaven la meva presència. Sabia que la meva amiga no tenia una vida fàcil. Separada des de feia anys, havia començat una nova relació que des de fora no semblava massa gratificant, però...
La psicòleg em va anunciar que la meva amiga patia violència de gènere per part de la seva actual parella, i ella no volia parlar-ho amb ningú de la seva família...no ho entendrien...deia ella.
La psicòleg em va demanar si podia acompanyar a la meva amiga per fer la denúncia. Estava en l'etapa que quasi se n'havia sortit, havia reconegut el problema, però li faltava el més difícil, fer el pas final de fer-ho públic, i em demanaven, la meva amiga amb silencis, i la psicòleg amb vehemència, que l'acompanyès a la comissaria dels Mossos.
Vaig quedar aclaparada en veure els efectes de la violència de gènere, en aquest cas més psicològics que físics. No reconeixia aquella dona espantada, muda, amb la mirada perduda.
Explicar aquí i ara com va fluctuar aquella història, seria massa llarg. Només dir-vos que després de moltes etapes d'incertesa, ella va posar la denúncia i se'n va sortir.
Ahir vaig assistir a un acte contra la Violencia de Gènere, a Mollerussa. Hi havia una conferència meva prèvia a l'acte per parlar sobre Elisabeth Eidenbenz, una dona forta. Al final de l'acte, un grup de dones del Pla d'Urgell, van cantar unes cançons per a totes aquestes dones enterrades en vida. Va ser emocionant!!
Per tot plegat, per la meva amiga, i per a tantes dones que encara tenen por, avui m'agradaria fer un clam en contra la violència envers les dones, perquè entenguin que NO ESTAN SOLES.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada