dijous, 1 de desembre de 2011

Ahir va ser un dia llarg, intens...





Ahir va ser un dia intens i llarg. Pel matí, a primera hora, ja vaig començar a revisar arxius policials per intentar trobar cartes censurades pel règim franquista. El cas és com molts: una dona que té el seu home a França durant la dictadura de Franco, i que no li arriben les seves cartes...perquè el departament de la Secreta intercepta, ja que el remitent d'aquell correu és un comissari polític del PSUC, exiliat a França.
Després, amb la Transició, ella sempre va reclamar aquelles cartes que mai van arribar. Però sembla que algú les va cremar, guardar, arxivar...diuen.
La dona està sola, vídua i a punt de complir els 95 anys. Em confessava dies enrere que voldria tornar a intentar recuperar les cartes, i llegir-les encara que fos amb 70 anys de retard...seria la meva màxima il.lusió en aquest darrer tram de la meva vida...em va dir.
Em va emocionar la seva història, i tot el matí d'ahir rebuscant en arxius, buscant les cartes de la Conxita fins a mitja tarda.

Després em tocava una conferència en el Casal d'Avis de Valldoreix. Tots els presents tenien prou edat per ser coetanis d'aquella guerra i de l'exili, per tant, no els podia explicar res que ja no sabessin. Però malgrat tot, va ser una trobada plena de complicitat i d'afecte.

De seguida cap a Barcelona. Tenia una cita a cegues amb els meus lectors per a compartir un sopar-tertúlia en el restaurant Semproniana de l'Ada Parellada.
Va ser un sopar fantàstic, amb l'Ada d'amfitriona perfecte, cuidant tots els detalls perquè els assistents estiguéssim a gust.
La nit era màgica perquè ens embolcallava una atmosfera distesa, parlant, rient i gaudint del menjar, que... sorpresa, va acabar amb un lingot ...de xocolata daurada!
Durant la tertúlia van sorgir plans, projectes... el més agosarat, anar a buscar l'or de El Setè Camió perquè vam posar damunt la taula noves pistes que va fer obrir els ulls a tots els presents!
Veurem que fem... Si surt be, en tindreu notícies!

I ja de tornada cap a casa, a la matinada, encara quedava un petit regal: parlar amb en Xavier Solà dins el seu programa La Nit dels Ignorants. Havíem quedat per compartir amb tots els ignorants que ens escoltessin, les novetats i els projectes més immediats. Va ser un plaer, com sempre.

Fet i fet, em posava dins el llit passades les 3 de la matinada... però no podia dormir. Havia estat un dia llarg, intens... i vaig aclucar els ulls pensant amb la Conxita i les seves cartes. Les he de trobar.
Avui, més.

1 comentari:

Txaro Barinaga-Rementería ha dit...

Me encanta saber que la "cena-tertulia" fue un éxito. Me habría gustado estar allí. Enhorabuena y un fuerte abrazo, amiga, desde Donosti.