divendres, 3 de febrer del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Historiadora de professió, per devoció, per vocació, amb passió, amb vehemència, amb intensitat. Això comporta que sigui una historiadora poc convencional...i també perquè m'agraden les històries de les persones anònimes, històries menudes, d'herois que no surten en els manuals d'Història, històries que mai faran història...o potser si.
GLOSSA D’UN INFANTAMENT
Arran de la lectura : “La Maternitat d’Elna”
Vençuts i humiliats, els perdedors
avancem vers la fam d’una França inhòspita
amb la por arrapada a la pell.
Hem fugit despullats, hem esbalçat records,
i el passat l’enterrem als Pirineus.
França és tota grisa i tota blava;
grisa dels llargs sorrals alçats per tramuntanes,
blava del mar immens inaccessible,
tornaveu dels gendarmes de lladruc mesquí
que borden: Allez, allez, allez...
Filferros espinosos barrant el camp d’Argelers
m’esgarrinxen el cor com l’argelaga.
He guardat els colors a la capsa dels fils
que porto amagada a la butxaca de l’ànima,
i un terròs del meu hort que servo encara
al palmell constret de la mà enutjada.
El joiell del meu ventre germina
la tendra llavor de l’hora perfectiva.
Sebollit el país, prohibida la parla,
tancades les comportes del retorn,
el mal tracte em fereix les cavitats.
El cos gràvid, feixuc, la pensa mutilada,
avortats els anhels, foraviat l’amor;
¿em queda solament la por del batec dèbil
que es gesta tement la llum?
¿O bé, estic gestant l’esperança del somni
que es belluga dins d’aquest clos damnat?
Les llàgrimes caient impotents humitegen
la màrfega atrotinada,
l’únic arrop que em queda del desarrelament.
Enmig del desesper pareixo l’alba.
Sorra, sang, aigua, dolor,
crit, plor, vida.., mortalla.
Tot en un instant.
Nascut el fill, la fam, el fred...
La mort, l’única sortida!
Embolcallat de mar,
allibero la nit dels seus ullets d’estrella.
Montserrat Altarriba
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada