dimecres, 23 de maig de 2012

Avui fa 1 any ens deixava Elisabeth Eidenbenz

El 23 de maig de 2011, en una petita habitació d'una residència de Zuric,  moria Elisabeth Eidenbenz.
Va marxar sense fer soroll, discretament, per la porta del darrere i quasi sense avisar.
A punt de complir els 98 anys, Elisabeth va deixar-nos orfes quan tot just l'haviem trobat, perquè durant 65 anys havia viscut en el més absolut anonimat. Satisfeta per la feina feta però sense altaveu que pregonés la seva heroïcitat: salvar 597 nadons a la Maternitat d'Elna entre els anys 1939 i 1944.

Recordo el primer dia que la vaig conèixer, al costat de la seva amiga inseparable Jetti, que eren les seves cames i els seus braços, ja que ella feia temps que tenia una mobilitat molt reduïda.
L'Elisabeth, seriosa i un punt distant. La Jetti, riallera i sempre a punt per agafar el cotxe i portar-nos allà on digués "la Bethli".

Oh...aquell cotxe de la Jetti, quin perill!! Però hi tornaria a pujar a ulls clucs si pogués retrocedir en el temps, i recuperar aquell dinar d'estiu, a la terrassa d'un  petit restaurant de Rekawinkel. La Jetti, l'Elisabeth i jo...tot parlant de l'etapa de la Maternitat d'Elna mentre menjàvem un xucrut de col fet a l'estil vienès.

Guardo amorosament molts records de l'Elisabeth, i avui em venen tots al cap mentre escolto la seva música, la Suite nº1 de Bach.
La sento en cada nota del Preludi de Bach...com si mai hagués marxat.

A vegades penso que segueix entre nosaltres, sobretot quan veig a les petites Elnes que ens recorden la seva història. Hi ha millor llegat que aquest?

Benvolguts lectors i blogaires, no volia deixar passar aquest dia sense aquest post, avui dedicat molt especialment a Elisabeth Eidenbenz, i també de manera molt particular  a Jetti.

Per a elles els meus mots més sentits.



2 comentaris:

Glòria ha dit...

Bonic homenatge d'aniversari, Assumpta. Gràcies.

Pakiba ha dit...

Gràcies per el homenatge que has fet a una persona que sens subte su merexia i més.