dimarts, 19 de novembre de 2013

Clavells vermells a la platja d'Argelers

El diumenge vaig anar a Argelers amb un grup de dones que volien conèixer de prop els escenaris de l'Exili Republicà.
Plovia molt, feia fred i vent...però això no va aturar-nos, al contrari. Ens va servir per posar-nos  a la pell dels republicans que van patir aquella presó sense sostre aquell hivern de 1939.

L'autocar va arribar fins al llindar de la gran platja nord d'Argelers. Jo anava explicant els fets vivencials dels testimonis que m'han explicat directament la seva experiència dins aquella platja.
Al final del relat, sense pensar-s'ho massa, tota la gent de l'autocar va baixar a la platja amb un clavell vermell a la mà.
Persones de totes les edats van desafiar la pluja, el vent..i apropant-se a les onades, van dipositar les flors.

Les onades les recollien i se les enduien mar endins...en memòria de tots els exiliats.

Va ser un moment bellíssim, excepcional, del qual em costa trobar els mots precisos per poder-vos traspassar totes les emocions que representava aquell petit gest.

Clavells vermells a Argelers...com una taca roja dins la grisor d'un passat, que molts s'entossudeixen en mantenir-lo dins la foscor de l'oblit.

   


2 comentaris:

María Plana Nova ha dit...

A trenc d'onada un vermell va fer caliu amb el blau-gris, antany aquest vermell va ser la sang, d'aquells nadons, d'aquelles dónes i aquells homes, què són sempre presents a la memòria gràcies a tu. Moltes gràcies

Nuria Escritora ha dit...

"Floreced mujeres, como rosas y azucenas, que ya llega la alborada y se pierden las cadenas. El sol resplandece porque hay vida en la maternidad de Elna; y aparece la alegría y se olvida la tristeza"

Gracias Assumpta por no permitir que su memoria quede en el olvido, un fuerte abrazo.

Nuria de Espinosa