dimecres, 13 de novembre de 2013

Contra la violència de gènere

Per l'aniversari de la mort del poeta Miquel Martí i Pol, vaig fer el meu particular homenatge reproduint en un post el seu poema Elionor.

I també perquè l'Elionor de les trenes sovint m'acompanya quan presento el meu llibre El Silenci dels Telers.

Però a partir de demà, començo una roda de conferències per conscienciar que no podem mirar cap a una altra banda quan una dona pateix violència de gènere. El dia 25 de novembre és el dia, tot i que cada dia hauria de ser recordada aquesta xacra.

L'Elionor de les trenes em servirà per començar a parlar de dones/nenes i telers...una altra manera de violència de gènere, el treball infantil.

Començar la conferència llegint l'Elionor de Miquel Martí i Pol, és situà al públic en un estadi d'emocions i predisposar-lo a escoltar amb els cinc sentits. Sempre emociona l'Elionor...

Demà a la Biblioteca de Trinitat Vella, a les 16,30h. comencem el cicle.

Però fa uns mesos, una lectora de El Silenci dels Telers, em va sorprendre quan se'n va  apropar i em va donar un paper plegat.
...quan arribi a casa el desplega i el llegeix... em va dir

Em va emocionar la seva lectura. I avui, que seguim amb l'Elionor, crec que s'hi escau que el contingut el comparteixi amb vosaltres. Diu així:

Al teler la llançadora
corre, corre sense parar
i és tan forta l'embranzida
que uns quants fils ja s'han trencat

I la Laia, de seguida
amb els seus ditets tan fins
els arregla i els relliga
per a continuar el teixit

Aquests fils són com els somnis
que la Laia va teixint:
"Ah! si pogués fer com la Dora
que va anar a estudiar a Barcelona..."

Per fi sona la sirena
la feina d'avui s'ha acabat
tot just fa una setmana 
que va entrar a treballar

Avia i mare li digueren
"ara aj tens catorze anys
ja no és temps de jugar a nines
ara és temps d'anar a filar"

A la Laia no li agrada
ella voldria estudiar
però a casa, amb pocs diners
només n'hi ha pel seu germà

Passa el temps i creixen junts
somnis i esperança
sempre amb aquella recança
de voler anar més lluny

Però un dia tot canvia
la Laia s'ha enamorat
d'aquell noi de casa bona
que és l'aprenent del despatx

I després del casament
van a viure a Barcelona
que la feina del marit
és una feina molt bona

Casa, marit i dos fills
i potser un tercer que arriba...
hi ha una altra peça al teler
i del somni se n'oblida

Però en un racó del seu cor
un nou somni va teixint amb fermesa i esperança
"jo, a la meva Elionor
mai l'enviaré a la fàbrica!"

(Montse Ferrer)

1 comentari:

Pakiba ha dit...

Es molt emotió,segur que de la fábrica ´més d'una ja nestava tipa.