dilluns, 17 de setembre de 2007

cartes rebudes; emocions contingudes

El passat dia 15 vaig fer una conferència més sobre la Maternitat d'Elna a Solsona. No disposava de massa temps, doncs hi havia una patum del govern de la Generalitat, el Sr. Vendrell, i no podiem allargar-nos en els discursos.
Vaig optar per llegir una carta d'un senyor de Valls. La carta la portava a la cartera des de feia setmanes. Vaig intentar llegir-la a Prada el passat mes d'agost durant les ponències de l'UCE, i no vaig poder acabar-la. L'emoció va colapsar-me.
Ho vaig tornar a intentar a Solsona. Aquesta vegada si, malgrat la meva veu trencada.
Crec que val la pena compartir-la amb vosaltres. Diu així:

...el dia que vaig assabentar-me de la seva conferència, vaig pensar que valdria la pena venir a escoltar-la doncs el tema d'aquesta maternitat ja l'havia sabut pels diaris però en desconeixia els pormenors.
El que no esperava era el seu relat sobre el camp d'Argelers, i sincerament, no estava preparat per escoltar el que vostè va explicar.
Jo vaig ser un d'aquells "pobres diables" que diu vostè, deixat a la sorra l'any 1939.
Allà hi vaig deixar el pare i el germà gran, morts tots dos a la platja d'Argelers. Encarcarats pel fred i per la mort.
Aleshores no vaig plorar, el dolor era tan gran que vaig fer una cuirassa perquè res sortís o res entrés.
Avui, aquesta nit, escoltant-la a vostè, he plorat.
Que n'es d'absurda la vida i els sentiments, i ho dics perquè després de conèixer de prop la història de la Maternitat d'Elna, m'adono que calia obrir la ferida molt abans i netejar-la be: Però em mancava persones com la seva Elisabeth, que ho donaven tot a canvi de res en un moment on sobreviure era el més important.
No n'estic gens orgullós d'aquella època, perquè vaig fer mal, perquè ningú va donar-me la ma, perquè tot el mon era dolent.
Si hagués tingut a prop l'Elisabeth potser no hauria tardat setanta anys en plorar pels meus.

Manel (Valls febrer 2007)

No sabria afegir més paraules per explicar millor aquest sentiment.
Assumpta

2 comentaris:

Joana ha dit...

Quina carta més emotiva...
Felicitats per el bloc!, aqui tindràs una lectora fidel, jo mateixa!.
Un petó.

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

gràcies . que aquest blog serveixi de pont entre el Vallès i el meu estimat Maresme.