dimarts, 18 de setembre del 2007
lingot d'or
Avui m'ha arribat la notícia que van trobar una petita barreta d'or a prop d'un forat gran en el camí vell de França entre el municipi d'Agullana i la Vajol.
Segur que pertany al Tresor de la República i a un dels camions que s'exiliaren el febrer del 1939.
Qui ha trobat la barreta d'or em demana mantenir-se en l'anonimat, entre altres coses, perquè no el pensa tornar a cap govern, ni d'abans ni d'ara.
Tot és respectable.
Amb tot, m'agradaria que quan llegiu "El Setè Camió; el tresor perdut de la República" no us quedeu només en l'or perdut que encara falta trobar, ni que aneu a la Vajol amb detectors de metalls i altres artilugis.
Jo no he buscat l'or malgrat les temptacions, perquè em sembla l'anècdota del tema, i no vull fer cap concessió a la frivolitat quan van morir moltes persones que defensaven els ideals d'un govern legítim.
No m'agradaria que la Vajol es convertís en un segon Dorado.
Les persones que vulguin conèixer aquell territori s'ha d'apropar perquè allà es va decidir el darrer tram d'una guerra ja perduda.
En Companys, l'Azaña, l'Aguirre, en Negrín...tots caminaven per aquells carrers estrets mentre esperaven passar a França.
I els vajolencs coetanis d'aquells dies se'n recorden d'ells i expliquen la seva visió dels fets històrics.
Això si val la pena, i caminar pel coll de Lli fins a França, el mateix corriol per on va passar el President Companys, i sentir a la pell la tristesa de l'exili de tanta gent...els quals molts ja no han tornat mai més.
L'or el deixem pels buscadors de tresors, que també n'hi han.
Assumpta
Segur que pertany al Tresor de la República i a un dels camions que s'exiliaren el febrer del 1939.
Qui ha trobat la barreta d'or em demana mantenir-se en l'anonimat, entre altres coses, perquè no el pensa tornar a cap govern, ni d'abans ni d'ara.
Tot és respectable.
Amb tot, m'agradaria que quan llegiu "El Setè Camió; el tresor perdut de la República" no us quedeu només en l'or perdut que encara falta trobar, ni que aneu a la Vajol amb detectors de metalls i altres artilugis.
Jo no he buscat l'or malgrat les temptacions, perquè em sembla l'anècdota del tema, i no vull fer cap concessió a la frivolitat quan van morir moltes persones que defensaven els ideals d'un govern legítim.
No m'agradaria que la Vajol es convertís en un segon Dorado.
Les persones que vulguin conèixer aquell territori s'ha d'apropar perquè allà es va decidir el darrer tram d'una guerra ja perduda.
En Companys, l'Azaña, l'Aguirre, en Negrín...tots caminaven per aquells carrers estrets mentre esperaven passar a França.
I els vajolencs coetanis d'aquells dies se'n recorden d'ells i expliquen la seva visió dels fets històrics.
Això si val la pena, i caminar pel coll de Lli fins a França, el mateix corriol per on va passar el President Companys, i sentir a la pell la tristesa de l'exili de tanta gent...els quals molts ja no han tornat mai més.
L'or el deixem pels buscadors de tresors, que també n'hi han.
Assumpta
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada