dimecres, 17 d’octubre de 2007

Pedradas i Muguruza

Avui m'ha sorprès el post de PEDRADAS (link del meu apartat de favorits) per la sensibilitat del meu amic Iturri, de com els bascos tenen aquesta austeritat tan autèntica fins i tot quan parlen de sentiments.
La mort sempre desconcerta malgrat l'esperis.
El meu pare, (l'aita, com diria Txaro), malgrat el temps transcorregut des de la seva mort, el buit de la seva absència cada dia és més gran.
La cançó de Muguruza del post de Pedradas hi encaixa perfectament.
Gràcies Iturri.
Assumpta

2 comentaris:

iturri ha dit...

Hola Assumpta:

Gracias por el comentario. Prácticamente me he limitado a copiar y pegar lo escrito por otros.

Dejo el enlace aquí.

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Empezar el dia con esa foto tan serena, aunque para mi sea de un desconocido, me dió buenas vibraciones, quizas porque yo tambien recuerdo a mi padre, sentado asi, leyendo el periòdico...
Assumpta