Ahir vaig anar a la Vajol per palpar l'ambient i començar a preparar la presentació del llibre "El Setè Camió".
Quan vaig arribar al búnquer d'en Negrín, un lloc habitualment solitari, hi havien dos cotxes aparcats, i en els següents cinc minuts van arribar tres cotxes més.
A la tarda, va continuar la corrua de cotxes, buscant l'amagatall secret d'en Negrín.
Tots portaven sota el braç la revista Sapiens, on al seu darrer número ja parlaven del "Setè Camió".
Sapiens, realment té un públic entusiasta, com una colla d'amics que havien arribat fins al búnquer seguint les indicacions de la revista, i al final van ajudar-me en la logística de la futura presentació del llibre.
Entre tots vam obrir una gran porta, encallada pel temps, i necessària obrir-la si volem que entri la gent el proper dia 9 de novembre.
Qui diu que la Història és avorrida...
Ah¡... a la Vajol tot tranquil. La majoria de vajolencs il.lusionats amb el llibre i la presentació.
Només uns "caciquillos" estan una mica nerviosos.
Com diu en "Rufaques", un dels testimonis del "Setè Camió" i a punt de fer 95 anys: "...en aquest poble no hi para mai ningú...però des que vas fer el llibre, sembla que això s'anima..."
I espera, Rufaques...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada