Dissabte ens vam reunir 29 dones per fer la ruta de l'exili i visitar la Maternitat d'Elna. Va ser un dia intens d'emocions. Primer entrar a la cambra cuirassada d'en Negrín a la Vajol, agafades de la ma penetrant dins la foscor de la mina de talc, per continuar cercant tresors amagats amb penduls que giraven vertiginosament en una terra de frontera famosa pels seus cataus de joies i lingots enterrats.
La tramuntana no va impedir que arribessim fins la ratlla per llegir una carta de comiat d'un exiliat anònim i que va ajudar-nos a entendre aquell territori amarat de tristesa per la fugida de tants refugiats que marxàren i que mai més van tornar.
Un cop a França, fins a Elna, per conèixer la casa de l'Elisabeth Eidenbenz.
Vam arribar quan el sol començava a baixar per darrera el Canigó i la llum de la tarda colorejava de rosa pàl.lid la Maternitat.
Instintivament totes vam anar pujant en silenci per aquelles escales on encara ressonen les rialles dels nadons. Amb emoció continguda, vam arribar fins la cúpula de vidre que corona la casa.
Allà dalt, ens sentirem més unides que mai, cadascuna amb la seva particular percepció del moment...fins que l'hora baixa va portar-nos aquell moment màgic del dia, en que res no es mou i el temps s'atura.
L'endemà era el dia internacional de la defensa de la violència de gènere. Pensant amb això va venir-me al cap l'empenta de l'Elisabeth Eidenbenz, una dona que l'any 1939 va lluitar sola per obrir-nos camí a totes nosaltres.
Dones com ella han d'ajudar-nos a entendre que mai s'ha de tenir por, perquè quan cal treiem la força necessària per sortir dels nostres inferns particulars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada