dimecres, 28 de novembre de 2007

"même"


La Glòria em passa un "même" per saber el meu lloc predilecte de Cardedeu. La resposta la podem trobar en aquestes dues fotografies: la primera, el carrer dels Escorrelots situat en la part més antiga de Cardedeu. És un carrer vell, estret, i a l'hivern hi bufa l'aire glaçat del Montseny...però també és bell, amb un tros de cel blau, i a l'estiu conserva la frescor del Montseny.
L'altra fotografia es qui em guarda sempre les espatlles, el vell Montseny. Aviat nevat (si plou d'una vegada) i cada tarda tenyit de rosa quan el sol és pon.
Són els meus "txocos", com diria en Mikel Iturria de Pedradas i Txaro de Donosti, espais amb encant, amb màgia...i que formen part de la meva quotidianitat més propera.
...i m'agradaria continuar aquest "même" amb Isabel de Llegim? i Africa
Quins són els vostres racons preferits?

7 comentaris:

Joana ha dit...

Noia.... però què maco!!
Un petó

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Joana, malgrat la bellesa del Vallès, anyoro sovint el mar de Mataró...

Glòria ha dit...

No esperava menys de tu; descripció dels teus racons amb paraules plenes de poesia.
L'enhorabona!

Isabel ha dit...

Gràcies Assumpta, perquè m'has fet adonar que amb aquest no parar en el que de vagades estem inmerses ja ni m'en recordava dels llocs que m'agraden i això NO POT SER!!! .
M'he aturat i mentalment he anat resseguint espais, trajectes , imatges i també sensacions.
Com a bona "gèminis", inquieta i "cul de mal asiento" faria una llista molt llarga, però et diré que com a trajecte, m'encanta passar pels carrerons, corralons, plaça de l'Ajuntament del meu poble, Igualada, que cada dia em porten, a una hora o un altre, fins a la llibreria.
Com a espai amb quedo amb qualsevol racó de Montserrat, la seva imatge és el primer que veig cada matí al sortir de casa, amb els seus matissos de color sempre diferents, rogencs, grocs, grisos i blaus.
Una sensació "Un bany d'aire", aixó consisteix en anar al bosc buscar un raconet tranquil amb una bona arbreda, i si fa una mica d'aire fresquet d'aquest de tardor o hivern, millor que millor, treure't la roba de cintura en amunt i gaudir de la sensació de l'aire que et va embolcallan, et puc assegurar que no té res a veure a estar en "topless" a la platja. És fantàstic!, t'ho recomano. Ah! i segur que no agafes cap refredat. Si en guadeixes, generes endorfines per una temporadeta.
Escriure i visualitzar tot això ha estat terapèutic.
Gràcies

Un petò
Isabel de Llegim...?

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Glòria, de res¡ al contrari. Gràcies per haver-me passat el même. Ja veus que jo també l'he passat i de moment ha contestat Isabel d'Igualada.

Isabel: raconets d'Igualada no en conec cap a fons com per tenir enveja sana, però Montserrat això ja ha estat una provocació¡¡¡
Quan vinc per les vostres terres, generalment hora baixa, Montserrat agafa uns colors impresionants.
Referent als banys d'aire, vols dir que ara a l'hivern són recomanables?
una abraçada,

Africa ha dit...

M' agradaria poder adjuntar una foto però no en tinc cap a l' ordinador.El meu racó favorit és la terrassa de casa, és el meu petit tresor.Hi tinc una visió magnífica de Granollers i les muntanyes que l' envolten.Just davant la finestra de la cuina hi veig Montserrat(!)La Mola i St Llorenç.Quan surto a fora puc seguir tota la serralada fins arribar al Turó de l'Home.A la banda esquerra albiro fins al Tibidabo i Cèllecs.Més aprop,a tocar del Coll de la Manya es veu un petit turó; el bosc de St Nicolau que,ara, és per on es pon el sol,retallant tots els perfils i amb tota la bellesa de colors que té a la tardor.No em cal res més!Una abraçada

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Africa: realment tens un tresor per tenir una terrassa que és un mirador...i sobretot també és important tenir la sensibilitat necessària per saber gaudir d'aquestes vistes, perquè hi ha persones que miren però no veuen.
Com dius tu, tenir aquestes vistes no et cal res més.
un dia d'aquests em convides a fer un vermuth para prendre el sol de l'hivern en la teva terrassa.
petons i gràcies per seguir el "même".