dimecres, 21 de novembre de 2007

Lectures recomanables...o no


Tinc que confessar un vici o mania no massa ortodoxa en quan als llibres pendent de llegir. En començo tres-quatre al mateix temps i cada vespre quan arribo agafo aquell que el meu estat d'ànim em predisposa.
Tenia damunt la tauleta de nit "el Celler" d'en Gordon, que poc a poc ha acabat al fons de la pila. Ho sento pels admiradors d'en Gordon però la seva lectura previsible i plana em feia tancar els ulls...i segons quines hores és fàcil caure en braços de Morfeo.
Amb un punt de llibre en la pàg. 94 del "Celler" vaig encetar "El Testament de Moises". Potser més endavant agafa volada però de moment també l'he deixat, aquest a la pàg. 82 amb poques perspectives.
Abans d'aquests dos, ja tenia començat "idealistes sota les bales" un assaig esplèndid de Preston sobre la Guerra Civil, però són d'aquells llibres per anar fent camí, a estones lliures.
De "la Lladre de llibres" només he llegit 20 pàgines, suficients, per decidir donar-li un altre tractament i trobar un espai per llegir més qualitatiu que l'hora abans d'anar a dormir. De moment m'espera per alguna tarda de diumenge.
"Hòbbit" i "l'Elegància de l'eriçó" estan demanats a la meva llibreria habitual, i segurament quedaran per llegir en aquell pont de la Puríssima Constitució.
"La vida ante si" ha estat un regal i encara no se si estarà a l'alçada de les circumstàncies. De moment resta tancat.
"La carretera", he provat un tastet. Bo però dens. Per continuar necessito tenir l'esperit més alleugerit.
"El falcó del comte", el qual ha entusiasmat a dues llibreteres, de Llegim i l'Espolsada llibres. Ahir el vaig començar i és just el terme mig que buscava. Ben narrat, amb riquesa de vocabulari i rigorós¡¡¡ que avui en dia fer novela històrica no vol dir que puguis reinventar la Història.
Veurem si continua en línia ascendent com fins ara.
I entremig, mentre treballo, estic llegint les biografies de Himmler, lloctinent de Hitler doncs ja he començat el meu nou treball de recerca: Els nazis a Montserrat.
Perquè va venir Himmler, cap de les SS, a la muntanya de Montserrat l'any 1940?
Rico i Miralles han fet dues novel.les del tema, però malgrat novelar no han pogut donar un bon final.
Intentarem trobar la resposta.

6 comentaris:

L'Espolsada llibres ha dit...

Assumpta,

M'alegra saber que hi ha més gent a qui ha agradat El falcó del comte. La Cantalozella ha tret un llibre nou sobre Hug, el darrer comte del Pallars.
Pel que fa al Testament de Moisès, als meus clients no els ha agradat. En canvi sí que va agradar molt, del mateix autor, Notícia de Jesús el Natzaré.
Penso que els llibres van amb els estats d'ànims i que cal trobar un llibre per cada moment. A La lladre de llibres dona-li una oportunitat perquè crec que t'agradarà. Si em deixes, us recomano La trilogia de Deptford, del Robertson Davies. L'any passat la primera part, el Cinquè en joc, va rebre el Premi llibreter. Excel·lents!

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

L'espolsada llibres: gràcies per la teva recomanació. No és la primera vegada que em parlen d'aquest autor. El posaré a la llista.
Si, "la lladre de llibres" el deixo per una tarda tranquila amb temps de privilegi, sense presses i sense son atrassada.
un petó

Joana ha dit...

Em pasa el mateix, poques vegades tinc un sol llibre a la tauleta de nit.
Un petó

Mar ha dit...

A mi personalment la lladre de llibres em va agradar força, és com un conte molt llarg, el tema està ben tractat, des del punt de vista dels alemanys durant la II Guerra Mundial.
A banda d'aquest em fa molta gràcia un llibre que també tu has comentat "L'elegància de l'eriçó". Sembla qeu ha de ser interesant. Un llibre que em sembla que es deu assemblar a "Junts i prou" d'Anna Gavaldà (per a mi un bon llibre ple de sentiments, llàstima que no va tenir gaire ressó a casa nostra.

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Mar: "Junts i prou" ara s'estrena en pel.lícula. En el You Tube hi ha un fragment del trailer i que sembla interessant.
Després de veure'l, vaig pensar en cercar el llibre a la biblioteca per a llegir-lo. Per tant, un més a la llista.
una abraçada

Mar ha dit...

Gràcies Assumpta! Justament l'altre dia vaig veure l'anunci per TV i de seguida vaig apuntar-me-la. En veure l'actriu vaig pensar que, de fet, està molt ben trobada perquè Junts i prou no deixa de tenir un regust semblant a la (per a mi) magnífica pel·lícula Amelie.
De fet, per a mi és un llibre ple de sentiments i està molt ben narrat (com a mínim la traducció catalana -a vegades la traducció és molt important!!!-). És una història de perdedors que per l'atzar es troben i pasen a ser la familia que tots ells necessiten. S'ajuden, es valoren i sobretot s'estimen...