Fa uns dies vaig acompanyar un antic exiliat per la Catalunya Nord. Anàvem sense pressa recorrent tots els indrets per on havia passat i recordava cada dia, cada hora, cada minut d'aquell sagnant exili en terres franceses.
Quan vam arribar a Argelers ens aproparem a la platja...aquella extensió de sorra maleida que quan bufava la tramuntana se't posava a tot arreu...
Però a l'entrada de la platja no hi havia les filferrades de l'any 1939...la modernitat havia canviat l'escenari i ara era l'entrada d'un pub musical.
Parlant amb uns francesos asseguts en la terrassa del bar musical, quan van saber que feiem allà, ens van fer fora de mala manera: ...aquí ja no queda res¡¡
El meu amic exiliat va dir-me:...els temps no han canviat gaire...ara també ens fan fora.
Només en una punta del passeig marítim resta un monolít en record de tos els exiliats de l'any 1939 tancats en aquella platja.
Totes aquelles veus han estat silenciades pel pas del temps i l'oblit governamental i civil.
Esperem que la pel.lícula d'en Huerga faci d'altaveu per reparar aquest greuge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada