El Falcó del Comte

Aquests dies de festa, entre pollastres farcits i canelons he pogut acabar EL FALCÓ DEL COMTE d'Assumpció Cantalozella. Era un dels llibres recomenats per l'Espolsada Llibres i la llibreria Llegim? d'Igualada, i en tenia ganes d'entrar en una novela històrica, sobre el paper, escrita amb rigor històric.
Particularment les noveles històriques ambientades en l'etapa medieval no m'han emocionat massa i tant l'ESGLÈSIA DEL MAR com EL PONT DELS JUEUS, amb un gran èxit de vendes, no m'han fet ni fred ni calor, sobretot la darrera.
Per tant, vaig encetar les primeres pàgines del FALCÓ del COMTE a veure quin gazapo trobava.
Començo a llegir genealogies sobre la casa Comtal de Barcelona explicades en un format planer però impecable i sense errors, aturant-se de manera especial en les dues figures femenines que pel seu caràcter es presten més a la ficció: la gran Ermessenda de Carcassona i la comtesa Almodis precursora de l'amor cortès dels càtars.
El llibre segueix el curs de la història de la ma d'un jove, coetàni de Ramon Berenguer I amb uns origens misteriosos, clau de volta de tota la novel.la.
Usatges, potestas verídics serveixen per bastir l'argument fent tota una classe d'Història sobre el procès de feudalització a Catalunya.
Tota la documentació de l'època emprada ha estat supervisada per llatinistes i això és nota¡¡¡
Mentre llegia el llibre però...no em quadrava el títol; el FALCÓ del COMTE, llegenda coneguda sobre la mort del cap d'Estopes, en Ramon Berenguer II.
No entenia com un fet explicat en la pàg. 384 de 400, donava nom al llibre. El lector s'havia d'esperar fins gairebé al final de llibre ( si no sabia d'abans la llegenda del falcó) per entendre el perquè del nom.
Al final però vaig saber el perquè...i no l'explicaré... però és subtil el títol...si senyor.
Per tant, un 10 per el FALCÓ del COMTE.
Que n'aprenguin...com diria aquell, els Falcones i Gironell el que és una bona novel.la històrica.