dijous, 27 de desembre de 2007

El Falcó del Comte


Aquests dies de festa, entre pollastres farcits i canelons he pogut acabar EL FALCÓ DEL COMTE d'Assumpció Cantalozella. Era un dels llibres recomenats per l'Espolsada Llibres i la llibreria Llegim? d'Igualada, i en tenia ganes d'entrar en una novela històrica, sobre el paper, escrita amb rigor històric.
Particularment les noveles històriques ambientades en l'etapa medieval no m'han emocionat massa i tant l'ESGLÈSIA DEL MAR com EL PONT DELS JUEUS, amb un gran èxit de vendes, no m'han fet ni fred ni calor, sobretot la darrera.
Per tant, vaig encetar les primeres pàgines del FALCÓ del COMTE a veure quin gazapo trobava.
Començo a llegir genealogies sobre la casa Comtal de Barcelona explicades en un format planer però impecable i sense errors, aturant-se de manera especial en les dues figures femenines que pel seu caràcter es presten més a la ficció: la gran Ermessenda de Carcassona i la comtesa Almodis precursora de l'amor cortès dels càtars.
El llibre segueix el curs de la història de la ma d'un jove, coetàni de Ramon Berenguer I amb uns origens misteriosos, clau de volta de tota la novel.la.
Usatges, potestas verídics serveixen per bastir l'argument fent tota una classe d'Història sobre el procès de feudalització a Catalunya.
Tota la documentació de l'època emprada ha estat supervisada per llatinistes i això és nota¡¡¡
Mentre llegia el llibre però...no em quadrava el títol; el FALCÓ del COMTE, llegenda coneguda sobre la mort del cap d'Estopes, en Ramon Berenguer II.
No entenia com un fet explicat en la pàg. 384 de 400, donava nom al llibre. El lector s'havia d'esperar fins gairebé al final de llibre ( si no sabia d'abans la llegenda del falcó) per entendre el perquè del nom.
Al final però vaig saber el perquè...i no l'explicaré... però és subtil el títol...si senyor.
Per tant, un 10 per el FALCÓ del COMTE.
Que n'aprenguin...com diria aquell, els Falcones i Gironell el que és una bona novel.la històrica.

24 comentaris:

L'Espolsada llibres ha dit...

Jo vaig passar una bona estona amb aquesta novel·la, em va enganxar molt. La campanya li hem de fer nosaltres amb el boca-orella.
És una novel·la històrica ben documentada i àgil. De la mateixa autora també em va agradar la Pluja d'estels.
Assumpta t'espero un dia d'aquests.

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Hola l'Espolsada, si que vindré abans de Reis¡¡¡
una abraçada,
Assumpta

Mireia ha dit...

A mi també em va agradar, tot i al principi es va fer lenta. Pel que fa a la llegenda, n'hi ha que juguem amb avantatge perquè som de la zona .

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Mireia: si que és una mica lenta al principi però en època medieval no tenien l'estrés nostre...
I si, viure a Girona és tot un privilegi. Per paliar aquesta mancança (tot i que no hi ha rés com el Vallés...segons el poeta) sovint faig escapades a Girona. L'altre dia quan vaig presentar el 7º camió a la 22, vaig quedar atrapada per la màgia del seu paisatge urbà, diferent a tot.

Mireia ha dit...

Sí no anaven tant estressats. Jo ja no visc a Girona , ara visc al Maresme ( la platjeta també té el seu encant, sobretot quan no hi ha gent).El tema de la zona, ho dic perquè quan era petita el dijous llarder anavem amb l'escola alGorg d'en Partxistó a Gasserans que és on hi a haver el fraticidi ( sinó vaig errada)

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Mireia: jo sóc del Maresme (Mataró) i els efectes de la platja a l'hivern formen part de tota la meva infantesa.
Això que dius del Gorg del Partxistó, et deus referir a la perxa d'en Cap d'Estopes, abans d'arribar a Hostalrich.
Si és això, si, és el lloc de la llegenda.
Vaig tenir el privilegi d'anar-hi amb en Martí Boada, el naturalista de Sant Celoni, que és un devot d'en Cap d'Estopes i explica la llegenda del falcó amb una exhuberància de gestos, matisos i tons de veus que fa que vegis el falcó volant fins a Girona.

Mireia ha dit...

Exactament ,els d'Hostalric el coneixem com el Gorg d'en Parxistó, no en sé la raó.

Africa ha dit...

Assumpta:La història era la meva assignatura maleïda, potser per això les novel.les històriques, per a mi, no deixen de ser això..novel.les:Em va encantar La Catedral del Mar i El Codi da Vinci.El pont dels jueus no l'he llegit, avantatges de no ser entesa en el tema!!Un petó.

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Africa,
recordo quan vaig fer Medieval a la facultat, vaig tenir un gran mestre, el Catedràtic Miquel Barceló. Ell va fer-me estimar el llatí per poder entendre els papers guardats en monestirs, i amb ell vaig entrar en el mon dels comtes catalans, una nissaga a la qual devem tot el que som com a catalans.
Tots els protagonistes de la novel.la EL FALCÓ DEL COMTE, són d'aquesta nissaga, i amb ells es formà Catalunya.
L'escriptora ha tingut l'inspiració de fer més amena la Història recolzant part de la trama en dues figures femenines importants, Ermessenda i Almodis, dues dones que van manar molt sense que els seus marits s'assabentessin (cosa que passsa sovint encara ara).
La diferència amb la Catedral del Mar es que, el que passa en el Falcó del Comte, és el que va passar realment, però s'explica sense concessions al gran públic, que busca amors i desamors dels protagonistes per fer més entretinguda la història.
A mi, la Catedral del Mar em recorda a Gordon o a Ken Follet amb "els Pilars de la Terra". Són grans narracions, llarguíssimes, ben documentades però sense ànima. Als seus protaonistes els hi passa de tot... però no emocionen...
En el Falcó del Comte hi ha una escena d'amor entre Almodis i el protagonista en que tot just hi ha una tèbia carícia amb ells dos despullats, però plena de desig i erotisme.
Quina diferència de descripció amb una escena de llit del "Pont dels Jueus", barroera i maldestre.
No cal ser entesa en el tema per veure la diferència de qualitat malgrat les llistes de vendes. De veritat¡¡¡
Quin rotllo...ja paro,
un petò

Africa ha dit...

Assumpta: M'encanta la teva passió!segur que amb tu m' hagués agradat la història.Són tant importants els mestres!quan la gent abomina de les mates, sempre penso que no hi ha hagut un bon profe al darrera.A mi em va passar amb el llatí, vaig tenir la sort de suspendre al juny i aquell estiu em va tocar estudiar,el mestre va ser genial..i va ser la meva sort.Va aconseguir que ho entengués i m' apassionés. Malgrat tot vaig tirar per ciències, però quan els meus fills van fer llatí encara els vaig poder donar un cop de mà( i feia gairebé 30 anys que no l' havia tornat a mirar).Ostres, jo també m' he enrotllat,una abraçada.

Africa ha dit...

Per cert, demà en Ken Follet treu nou llibre" a bombo y platillo" 2a part dels Pilars de la Terra!!

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Africa, l'haurem de comprar el nou d'en Follett , encara que sigui per disseccionar-lo a trossos i treure'n conclusions
un petò

Isabel de Llegim...? ha dit...

Hola,
Sóc la Concepció que parlo des de la finestra de la Isabel! Estic molt i molt contenta de saber que t'ha agradat El falcó del comte, Assumpta, i que la preferència és compartida per foça gent. Jo crec que Cantalozella una molt bona escriptora però molt poc coneguda i molt poc mediàtica. No la conec personalment (coneixia a la seva mare que era professora de Música a Girona, de fet érem col·legues), i vaig llegir un dels seus primers llibres, Sauló, que, tot i ser una de les seves primeres obres, no estava gens malament. Evidentment, el Falcó del Comte està molt per damunt, i és una delícia com a llibre històric, i considero que es nota que està escrit per una dona (normalment els autors de llibres històrics solen recrear-se en la cruesa de les guerres, els honors, els abusos i mals "usos" i les violacions, i en canvi, en aquest llibre, cada aspecte té la seva justa mesura). Penso, com declaren a l'Espolsada, que hem de fer la feina del boca-orella.
D'altra banda volia comentar (ja ho veig que en els blogs la gent no s'enrotlla, però quan la Isabel m'ha convidat a participar-hi he tingut ganes de posar el que pensava, i si no ho faig d'aquesta manera no podré dir tot el que penso), respecte els vostres comentaris comparatius sobre les novel·les històriques, que crec que cal posar cada obra en la seva categoria. Potser tinc influència del camp on procedeixo, la música, en especial la música clàssica-contemporània, i francament, de vegades tenim el defecte de ser una mica "elitistes". Poques vegades un músic clàssic dirà que no li agrada J.S. Bach (no perquè li agradi sempre sinó perquè dir-ho li semblarà una mena de delicte!), per una manca de llibertat autoimposada, però tampoc se li acudirà comparar el Yesterday de Beatles (magnífic dins de la seva dimensió) amb la Primera de Beethoven (discreta davant totes les altres simfonies), perquè es tracta de dimensions i categories diferents.
Amb això vull dir que a l'hora de fer segons quines crítiques, sí que em sembla útil el sistema més discriminador més propi dels músics que el de la crítica literària "periodística". Crec que amb literatura hem de discernir entre allò més popular que té com a objectiu "enganxar" la gent a llegir i fer-la interessar per temes diversos,siguin best-sellers o no, i el que és literatura (paral·lel a la música comercial i la música d'èlit). Aquesta discriminació l'he trobada més en els músics que en els escriptors, curiosament. La literatura , com insinuaves Assumpta,no incorpora elements populars, com la polarització i simplificació del caràcter dels protagonistes en bons i dolents o la descripció explícita de situacions (que jo no m'atreviria pas a dir barroera, en el cas de Gironell, simplement en diria banal... en Gironell hem de tenir en compte que és periodista i incorpora un estil de "crònica eròtica" on no cal). La literatura, en canvi, per això, té ànima i emociona, com tu dius. La literatura és art i va més enllà de la confecció de trames amb més o menys enginy. La Catedral del mar, Els pilars de la terra, El Codi da Vinci o El Pont dels Jueus es poden comparar entre ells, i crec que no és just que ens els carreguem... però mai els podem comparar amb Incerta Glòria, la Muntanya Màgica o El Mirall Trencat. Jo personalment ja faria entrar Cantalozella en la segona categoria, o una categoria intermitja, però mai en la primera. Hi ha ingredients en la seva manera d'escriure absents en la literatura dels primers autors!
En fi, ja em direu què en penseu!

Concepció

Africa ha dit...

Concepció:Comparteixo força el que dius:Sovint, no ser gaire entès en la matèria et dóna llibertat de sentiments.T'agrada o no i punt, també em passa amb l'art,per molt famós i bó que sigui l'autor pot no emocionar-me.Seguint amb els llibres:N'hi ha dos que em van agradar molt quan els vaig llegir.Cercamón d'en Racionero iL'Atles Furtiu d'Alfred Bosch.Comentaris?Apa la finestra està oberta!

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Cara¡ carai¡ com s'anima el tema...
Concepció, potser si que he estat masssa vehement en criticar a en Falcones i Gironell, i que també els hi cal un respecte per la feina feta, però em resisteixo a ser benevolent amb ells.
Tu saps que la Catedral del Mar és un producte de laboratori, amb una promoció bestial al darrera, per fer un llibre de gran consum que aporti molts diners als "fabricants" de l'invent, però malgrat tot, veure en el metro i en trens de rodalies com moltes persones van enganxades al llibre també és molt positiu. Pel meu gust li falta profunditat però molta gent ha entrat dins l'hàbit de la lectura gràcies a aquests llibres, i per tant "chapeau".
És la meva opinió com a lectora.
El llibre d'en Gironell però és diferent, doncs hi ha errors de "bulto" importants i no només de context històric (alguns de greus que et fa posar els pels de punta...en Gironell no té cap amic historiador que repassi el text?) sinó també narratiu. Hi ha fragments que "suren" no estan ben explciats, els hi falta continuitat i després queda l'interés. És aburrit i previsible. Tot el que passa ja ho veus a venir de lluny.
I em sap greu ser tan dura amb en Gironell doncs és un senyor que em cau molt bé però sóc exigent amb la feina feta, i aquí parlo com historiadora a més de lectora.
Ambdòs casos, novel.la històrica com són, opino sempre com a lectora amb deformació professional des de la vessant d'historiadora, mai com escriptora perquè ja sabeu que no em considero del ram.
Cantalozella en canvi, és una delicia quan vas llegint i veus els apunts de context, tots correctes, sense fer cap concessió als personatges històrics. Només el protagonista (que per aixo el posa) té totes les llicències que vol.
El ritme, com deia la Mireia, a vegades decau, però no el perjudica pas, en tot cas jo ho veig com un canvi de velocitat per tenir temps en aprofondir més justament en aquest context històric,
Estic molt d'cord en tu que els dos primers estan escrits per homes i és nota molt. La guerra sempre present de manera contundent i la violació del dret de cuixa en el primer capítol de la Catedral del Mar és tan barroera, sense matissos, des d'una perspectiva tan masculina...guerra i sexe sense matissos, molt a l'estil dels homes.
Cantalozella aquí juga amb molts més registres, potser perquè és una dona o perquè disposa de mes vocabulari, conceptes, matissos...
Amb això que deies de prejudicis amb les vaques sagrades de cada disciplina cultural és cert que a vegades penses:...que dolent, però és un Porcel...però serè jo que no en sé prou... i calles per no posar la pota. I ja no parlem si anomeno la Pesarrodona...
En música em va passar amb Mompou. Una amiga meva li encantava Mompou, i jo, per mimetisme vaig comprar-me Mompou a dojo.
Per més que escoltava no entrava en el seu món, fins i tot em crispava algunes notes ...fins que vaig parlar amb el meu oncle, entès amb música i va riure quan va veure el que m'havia comprat.
Va dir-me:...per aquí no arribaràs a Mompou, has comprat el més difícil de Mompou...
i va suggerir-me unes peces concretes de Mompou, i noi...una delicia.
Per això en el meu perfil del blog he concretat que m'agrada algun tastet de Mompou.

Africa: tu ets una provocadora.
L'Atlas Furtiu és un bon llibre. A mi va agradar-me bastant però no tant coma la resta dels meus amics, però potser perquè quan el vaig llegir estava de Medieval una mica farta. M'havien suspés una pràctica sobre els alous medievals i reconec que aleshores no era un bon moment.
Aquests dies estic fent reformes a l'estudi i recol.locant llibres vaig tenir a les mans l'Atlas Furtiu i l'he separat per tornar-lo a llegir.
Ja et diré.
Referent al nostre amic Racionero, vaig llegir el seu Cercamon quan tenia divuit anys i em va encantar, vaig flipar i em va provocar que visités totes les abadies des de Cuixà, fins a sant Pere de Rodes, etc.
També l'hauria de rellegir per veure que...
I per acabar...recalco que la novel.la històrica medieval no és el que més m'agrada, per tant, la meva opinió és molt subjectiva.

Mireia ha dit...

Assumpta , no em renyis estic llegint la d'en Martí Gironell. Ja et diré el què quan l'hagi acabat. Com ja deia abans ,i també en el meu post sobre el Quart Reich, sovint penso que en aquest tipus de novel·la la història és únicament una excusa i que no pretenen res més. Tot i així, crec que si tries un tema com a mínim cal documentar-se una miqueta. Als no entessos no ens suposa un problema, però tot i així és una qüetió de rigor i de saber fer de l'escriptor.
L'altre autor del parlavau, em sembla que l'Ariadna, era l'Alfred Bosch. Aquest sí que m'agrada sobretot l'Atles furtiu i Àlia la Sublim.

digue'm ariadna ha dit...

L'aportació de la Concepció m'ha agradat molt. Realment les generalitzacions no són massa bones, i més encara si es fan amb traç gruixut. Per mi, cal mesurar les paraules, escoltar amb atenció i observar sense prejudicis, per veure les variacions de tonalitat, sentir la cadència interna i apreciar els detalls. I, és cert que a vegades una ajuda externa, de la mà d'experts, de la veu d'apassionats, ens poden mostrar matisos que no hauriem descobert... però cal estar obert i receptiu, per llegir, escoltar i mirar, com per sentir, percebre i gaudir...

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Mireia: està bé que tinguis el Pont dels Jueus per llegir doncs potser trobaràs coses que jo he estat incapaç. S'han venut molts exemplars i per tant, a vegades penso que l'equivocada puc ser jo.
No deixis que les meves valoracions et condicionin.
En canvi, L'Atlas Furtiu de l'Alfred Bosch el recordo molt més interessant. Ja he dit abans que el tornaré a llegir per opinar de manera més actualitzada.

Ariadna: Estic d'acord amb tu que l'aportació de la COncepció és d'aquelles que fan pujar el nivell.
et fan pensar, reflexionar...en coses que abans no havies caigut.
El tema dels prejudicis és interessant.
Ens ha d'agradar el que és políticament correcte?
Cal buscar sempre la part positiva de les coses malgrat que majoritariament sigui dolent?
L'altre dia en un post de l'Anna de la Bibliosfera parlava d'un llibre on deia que a la segona pàgina ja l'hagués tancat per dolent, però que va continuar si més no per poder criticar-lo després amb coneixement de causa.
Al final, però, va tenir dubtes en qualificar-lo...no estava tan segura que fos tan nefast com havia decidit al principi.
Em va fer pensar el seu post.
És això Ariadna quan et refereixes a que cal estar obert i receptiu?
petons

Africa ha dit...

Que animada aquesta finestra!!!Assumpta, de L'Atles furtiu,a banda del tema,em va agradar molt el llenguatge i l'estil .Alia la sublim, també em va agradar;en canvi vaig encallar-me amb 1714 Set de Rei,m'hi tornaré a posar ara que tinc temps.Sol passar que un llibre,depén del moment,t'entri més o menys.Cercamón el vaig llegir un estiu a Eivissa..les criatures jugant amb son pare i jo sota el parasol devorant lectura..memorable!

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Africa,
és curiòs com lliguem un llibre al moment personal i això fa que en tinguem una valoració suplementaria.
Hi ha llibres llegits en moments feliços de la nostra vida, com el Cercamon (és el teu cas i el meu) i per tant en guardem un record bo, i ajuda a que el llibre sigui millor considerat.
Potser perquè estavem predisposades, el llibre va entrar millor...
Però a mi també m'ha passat que en moments difícils de la vida sort n'he tigut d'algun llibre que ha permés "escapar" per una estona de la realitat.
L'Ariadna ho deia en algun post seu.
Jo mateixa quan vaig escriure la Maternitat d'Elna no estava en el meu millor moment personal i crec que part de la meva inspiració en aquell llibre va sortir d'una tristessa que portava a dins.

Africa ha dit...

Assumpta:Em sembla que va ser la Carme Riera qui va dir que els llibres li permetien viure altres vides diferents de la seva.I,és cert,segons el moment un llibre t'entra millor o pitjor.Quan vaig anar a Cuixà,l' emoció va ser semblant que a la Maternitat,era com si ja ho hagués viscut.
Potser sí que La Maternitat traspúa una mica de la teva tristesa, però la història i TU sou molt bones,malgrat la seva duresa.Una abraçada!

digue'm ariadna ha dit...

... Amb el dit comences a rascar la paret, uns dies més i altres menys, fins que un bon dia s'obre davant teu una petita escletxa, per on pots mirar. Els teus ulls descobreixen el que hi ha rera aquella paret, i un món nou apareix davant la teva mirada. D'estar tancat, poc receptiu, de no ser curiós i constant, pots perdre't la visió que aquella paret amaga...

Assumpta: molt bon final i començament d'any!
I a tothom, també, un bon any...
Una abraçada =;)

L'Espolsada llibres ha dit...

Acabava de fer un post amb un debat sobre les novel·les històriques i la lectura i els hàbits i s'ha esborrat. En resum que acabo l'any enganxadíssima a Les veus del Pamano, que el recomano a tothom.
Bona entrada d'any!

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Africa: gràcies pels teus comentaris. Ets un dels petits tresors que m'ha portat la Maternitat d'Elna.
Que tinguis un bon any, tant la sortida com l'arribada, encara que per a mi, l'any ja va començar quan vam tombar el solstici i els dies ja s'allarguen...per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre...
la nit d'avui l'associo en copes de cava plenes de confeti i barullo de gent...sempre intento anar dormir poc després de les 12. Demà tindré 24 persones a dinar i tindré que matinar¡¡¡
una abraçada,

Ariadna, com sempre em sorprens amb les teves reflexions. Gràcies, moltes gràcies pels teus petits regals en forma de paraules plenes de sentiments.
Bon Any,
un petó

L'Espolsada Llibres: ja veus el que dòna de si una novel.la històrica. En parlem quan vinui la setmana vinent a la teva llibreria.
les veus del Pamano, el millor de Jaume Cabré.
Guardam si us plau l'altra novel.la de l'Assumpció Cantalozella, "Pluja d'estels" que està ambientada en la II República i aixó ja és més el meu tema.
Bon Any,
una abraçada ben forta