Eren les dotze tocades d'aquesta nit quan caminava en solitari per Girona. Havia deixat ja el restaurant on havia sopat amb en Salomó Marquès, la Montse, l'Anna Maria, l'altra Montse...amics tots ells més enllà de la nostra passió per la Història.
Avui, ells més uns seixanta gironins, m'havien acompanyat en la presentació del Setè Camió en la llibreria 22, un clàssic dins les llibreries emblemàtiques del nostre país, amb en Guillem com "alma mater" d'aquell mon de llibres.
La presentació ha estat perfecte perquè estava entre amics incondicionals que segueixen fa temps la meva trajectoria.
Gironins que coneixen terres d'exili perquè tenen en Mon Marqués sempre a punt per explicar la Història trepitjant territori.
En definitiva, persones que estimen el seu país i per tant, també la seva Història.
Un plaer i un privilegi poder explicar històries davant d'aquest públic i dins aquest marc de la 22.
Però permeteu-me que us digui un petit plaer afegit: la passejada nocturna per Girona
Caminar pel seu casc antic mentre sonaven les campanades de la seva Catedral que treia el nas per damunt les teulades, travessar el riu per aquell pont que deixa a la vista el darrera d'aquelles cases, la plaça de la Independència amb les seves arcades, les llambordes brillants de carrer antic...
Impossible quedar-se al marge d'aquest encant que té Girona.
Gràcies per fer-me sentir un dels vostres, com si estiguès a casa.
Una abraçada,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada