dimecres, 12 de desembre de 2007

El Setè Camió a la llibreria 22 de Girona


Eren les dotze tocades d'aquesta nit quan caminava en solitari per Girona. Havia deixat ja el restaurant on havia sopat amb en Salomó Marquès, la Montse, l'Anna Maria, l'altra Montse...amics tots ells més enllà de la nostra passió per la Història.
Avui, ells més uns seixanta gironins, m'havien acompanyat en la presentació del Setè Camió en la llibreria 22, un clàssic dins les llibreries emblemàtiques del nostre país, amb en Guillem com "alma mater" d'aquell mon de llibres.
La presentació ha estat perfecte perquè estava entre amics incondicionals que segueixen fa temps la meva trajectoria.
Gironins que coneixen terres d'exili perquè tenen en Mon Marqués sempre a punt per explicar la Història trepitjant territori.
En definitiva, persones que estimen el seu país i per tant, també la seva Història.
Un plaer i un privilegi poder explicar històries davant d'aquest públic i dins aquest marc de la 22.
Però permeteu-me que us digui un petit plaer afegit: la passejada nocturna per Girona
Caminar pel seu casc antic mentre sonaven les campanades de la seva Catedral que treia el nas per damunt les teulades, travessar el riu per aquell pont que deixa a la vista el darrera d'aquelles cases, la plaça de la Independència amb les seves arcades, les llambordes brillants de carrer antic...
Impossible quedar-se al marge d'aquest encant que té Girona.
Gràcies per fer-me sentir un dels vostres, com si estiguès a casa.
Una abraçada,

4 comentaris:

Guillem Terribas Roca ha dit...

Així que has fet la passejada nocturna...
Ha estat per nosaltres una vegada més un plaer i una sort poder escoltar a través teu les històries d’aquest setè camió. Es com escoltar contes a la vora del foc.
Apa, moltes gràcies i que vagi bé.

JRoca ha dit...

Girona és immortal, és la ciutat que més m'agrada del meu país,crec que ho té tot.
No conec personalment en Salomó Marquès però si pel seu llibre sobre els mestres de la República i algun programa al 33, la seva feina és extraordinària, si el veus ja li pots dir que en sóc un admirador.
Jordi Roca

Mireia ha dit...

No m'he pogut contenir, i deixaré un comentari, tot i que no he llegit el teu llibre. A casa sí, a ma mare li va agradar molt i el meu germà ( que no és lector) el va devorar en una setmana.
Pel que fa a Girona ,hi vaig viure els meus anys d'estudiant i és una ciutat com poques; amb encant!

jroca si pots anar mai a alguna conferència que faci en Salomó Marquès val al pena. Jo el vaig tenir de profe a Pedagogia i les seves classes de Història o una optativa de valors que feiem a "l'infern" les vaig disfrutar moltíssim

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Guillem, ara que estem linkats no caldrà esperar al següent llibre per estar en contacte, encara que venir a Girona sempre és un plaer.
una abraçada

JRoca: és veritat, Girona és immortal. Vaig comentar a en Mon Marquès la passió que compartiu pels mestres de la República, i et vol conèixer. Ell hauria vingut a Vic el dijous si hagués pogut. El dia que vagis a Girona el pots anar a veure sense cap problema.

Mireia: viure una etapa d'estudiant a Girona ha de ser per recordar tota la vida. Benvinguda al blog.