Ahir a Mataró, a la llibreria Robafaves, vaig presentar el Setè Camió. I ho vaig fer enmig de dues dones d'aquelles que notes la força de la lluita permanent. Són la Joana i la Glòria, conegudes per atzar o per la força del destí. Amb elles he compartit nits d'imsomni fent del blog el transmisor de sentiments a flor de pell, com diria la Glòria.
Amb la Joana també tenim en comú passejades a trenc d'ones...però ahir, acabades de conèixer físicament, que no virtualment, em sentia com si fossim amigues de tota la vida, amb la confiança que et dóna veure't cada dia.
La seva presentació prèvia al llibre va ser intimista i plena d'afecte. I després va venir un col.loqui intens sobre la memòria històrica, el dret a reivindicar la història dels vençuts, el compromís vers les noves generacions, mentre la història del Setè Camió anava quedant gravada en la retina dels assistents.
Al final de l'acte, una octaveta va caure a les meves mans: "Salvem Can Fàbregas de Mataró davant l'especulació de el Corte Ingles"
Doncs això que deiem, la lluita segueix.
Gràcies a tots els assistents i un petonàs per la Joana i la Glòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada