divendres, 14 de desembre de 2007

la Maternitat d'Elna en teatre




Aquesta nit he assistit a l'estrena de "Punxes a la sorra" versió teatral del llibre "La Maternitat d'Elna".
Ha estat emocionant veure representat tot allò que tantes vegades he escoltat dels meus testimonis quan m'expliquen l'exili i l'infern d'Argelers.
El nen que dorm tapat per la sorra, el pa dur, els polls, el menyspreu dels gendarmes francesos...fins arribar a l'illa de pau enmig d'un oceà de destrucció que va ser la Maternitat d'Elna.
Les tres actrius han estat esplèndides cadascuna en el seu paper, en especial la Marta Asmarats com a mestre republicana que sense tenir el registre de la miliciana que donava més joc interpretatiu, ha aconsseguit brodar el seu personatge.
L'Aina ha estat molt creible dins la pell d'Elisabeth. El seu posat germànic no l'emprava només en la seva dicció, sinò també en els gestos, en el seu vestuari, en l'actitud ferma però alhora tendre.
I de la Marta miliciana ens ha fet posar a tots la pell de gallina amb la seva rabia i impotència tan ben representada
I tot ha estat possible gràcies a la seva directora, Montse, amatent en tots els detalls, i en Jordi, que ha sabut exprèmer els registres de més humanitat en aquesta història.
A tots, la més sincera enhorabona.

10 comentaris:

Isabel de Llegim...? ha dit...

Hola Assumpta.
Tu no dorms.....? ho dic per què ahir eren altes hores de la nit i encara erem a Vic i avui, primera hora del mati, veig que ja has penjat el teu comentari en el blog, suposo que amb les amocions a flor de pell la necessitat d'escriure-ho es molt forta..
Estic totalment d'adord en el que dius d'interpretació, direcció i guió, però hi afegiría que aquella escenografia tan austera també era impactant i evocadora.
Va ser un espectacle estremidor des de el principi fins al final, molt ben interpretat. Les actrius, tan la mestra de la república com la miliciana sabien transportar-te amb el seu gest i les seves paraules a aquella maleïda sorra d'Argeles, que com mol bé diu el títol de l'obra (Punxes a la sorra), debia punxar i molt amb aquelles condicions de fred, vent, gana, sed, desesperació, incertesa, ràbia i por. El personatge de la "Isabel", va resultar ser com jo l'imaginaba al llegir al llibre o alguna vegada al parlar amb tu, recta, disciplinada, peró també plena de tendresa.
Jo venia ja amb la idea que m'agradaria i saber si estarien disposats a venir a Igualada. Encara que no varem poder concretar del tot, pequè ahir era el moment de les felicitacions, estic convençuda que casarem agendes, potser pel mes de març?
Val la pena encoretjar a aquesta gent jove amb sensibilitat per la memòria històrica i per les situacions dolores que varen patir tantes i tantes dones, a que tirin endavant i puguin portar aquest treball arreu del nostre pais.
Novament et vull donar les gràcies a tu, perquè tot aixó no hagués estat possible sense el teu treball, la teva sensibilitat la teva passió per la história i per les persones que la varen viure i finalment la generositat i capacitat de transmetre-ho.
Gràcies Assumpta

Una abraçada.
ah! si Punxes a la sorra ve a Igualada, et tocarà venir eh?

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Hola Isabel,
doncs ja veus que dormo poc, però no volia anar a dormir sense escriure el que sentia encara de les emocions de l'obra perquè a l'endemà ja estaria en un altre dimensió. Avui toca xerrada instituts a primera hora, xerrada col.lectiu dones a Barna a la tarda, pregó de Nadal al vespre i a la nit xerrada de dones de Cardedeu.
Per suposat que vindré a Igualada però hauriem de buscar data ràpid doncs aquella setmana està farcida d'actes i tinc una mica de col.lapse.
I me'n vaig corrents que ja faig tard,
una abraçada,

Africa ha dit...

Comparteixo tot el que diu la Isabel, però permeteu-me una pregunta tonta.A la dreta de la data en que s' ha enviat el post, és l'hora?..perquè no em quadra.L' Assumpta 17:05,la Isabel 23:05, si encara érem a Vic!Apa, que tingueu un bon dia!

Isabel de Llegim...? ha dit...

Hola Africa
Em va agradar coneixer-te i saludar-te.
El tema de l'hora no funciona, perquè jo he fet el "post" a 2/4 de 8 del mati.

Que tinguis també un bon dia

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Hola Africa, a mi tampoc em funciona l'horari del blog.
El post d'ahir la nit era sobre les 2 de la matinada i el d'aquest matí a les 8 del matí.
Sempre amb el temps escàs.
Si a mi em toqués la loto o la grossa de Nadal no em serviria de gaire perquè el meu anhel seria comprar temps.
Quan em mori vull que posin en el meu epitafi que amb una vida no en vaig tenir prou.
Segueixo corrents a les 13,30 h.
petons

JRoca ha dit...

Moltes gràcies per la vostra presència a l'estrena de l'obra. Passades unes hores encara no ens fem l'idea de la bona acollida que va tenir "Punxes a la sorra" a nivell de crítiques. Nosaltres hi vam dipositar moltes esperances i aquest treball en equip ha donat resultats a la fi.
Gràcies Assumpta per donar a conèixer aquesta història i per engrescar a tanta gent a venir a l'estrena, va ser tot inoblidable. Esperem tenir la possibilitat de fer l'obra a molts pobles i ciutats del país, seria un plaer.
Salut i República!
Jordi Roca

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

JRoca,
gràcies per la vostra acollida. A Cardedeu va quedar-se molta gent amb les ganes de venir però al ser un dijous, i l'endemà feiner, el fred...
Suposo que no costarà massa convèncer al responsable del Patronat de Cultura de l'ajuntament.
Anirem parlant.
una abraçada,

L'Espolsada llibres ha dit...

Enhorabona per l'estrena, a veure si aneu de gira pel Vallès i ens veiem ben aviat.

pepi ha dit...

Hola Assumpta! m'hauria agradat anar a veure l'obra, però no sabia res. Hi ha alguna manera d'estar més assabentada dels actes que es realitzen tan a prop nostre? Tinc una mica d'enveja dels comentaris perque deixen molt clar que l'estrena de l'obra va ser impactant. Una última pregunta: hi ha possibilitat de portar-la a Mataró? Estaria bé, no creus?

Adeu noia

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Hola Pepi:
Si que hauríem d'intentar que vinguessin a Mataró.
Buscarem algun col.lectiu que ho pugui organitzar.
gràcies,
un petò