...a Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.
avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
Amb aquest poema de Joan Oliver (Pere Quart) hem acabat els parlaments avui en el Coll de Lli tots els que ens hem congregat per fer el nostre particular homenatge als exiliats.
De fons sonava una tenora, que desafiant la tramuntana escampava les notes de l'Emigrant .
He vist llàgrimes galtes avall i els ulls entalats per l'emoció... i una nena que deixava un pom de viloletes sobre la fita fronterera.
Aquells "vençuts" d'en Benguerel, avui haguessin passat amb el cor menys encongit en veure el nostre captivament envers el seu record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada