diumenge, 3 de febrer de 2008

corrandes d'exili en el Coll de Lli


...a Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.

avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.


Amb aquest poema de Joan Oliver (Pere Quart) hem acabat els parlaments avui en el Coll de Lli tots els que ens hem congregat per fer el nostre particular homenatge als exiliats.
De fons sonava una tenora, que desafiant la tramuntana escampava les notes de l'Emigrant .
He vist llàgrimes galtes avall i els ulls entalats per l'emoció... i una nena que deixava un pom de viloletes sobre la fita fronterera.
Aquells "vençuts" d'en Benguerel, avui haguessin passat amb el cor menys encongit en veure el nostre captivament envers el seu record.

11 comentaris:

Isabel de Llegim...? ha dit...

D’Igualada varem sortir una cinqüantena de persones, gent de Piera, La Fortesa, Castelloli, Odena, Vilanova del Cami, Tàrrega, Vic, Sant Antolí, El Pomar , Igualada…
Semblava que simplement anavem d’excursió, però aquella sortida suposava molt més. Aniriem fins el Coll de Lli, per retre homenatge a tantes i tantes persones que els primers dies de Febrer de l’any 39 fugien de l’horror de la guerra i del feixisme amb FAM, FRED i POR, molta POR cap a França, cap a l’exili.
Durant el trajecte varem poder preparar les nostres aportacions, proposàrem la lectura de les “Corrandes d’Exili” de'n Pere Quart, un escrit d’una “blogaire “ habitual, Digue’m Ariadna i un cant “El Rossinyol”, tot aixó ja va fer desbordar emocions i sentiments, i encara no erem al Coll de LLi.

En arribar al Restaurant La Manrella, lloc de trobada, junt amb l’Assumpta i gent que havia arribat d’altres llocs varen iniciar el cami fins al Coll de LLi, bufava la tramuntana i feia fred, peró no ens varem aturar, pensant en la gent que sense els notres mitjans havien crehuat per aquell lloc, deixant enrera unes il.lusions, un pais, una vida sencera, sense saber quan podrien o si podrien tornar……..

L’acte del Coll de Lli, el descriu molt bé l’Assumpta, però jo voldria agrair en nom de tots els que veniem d’Igualada, la presència i les explicacions d’en Salomó Marquès i de la que crec és la Directora del Museu de l’Exili.

Les paraules d’en Benguerel, Pere Quart , Digue’m Ariadna, el cant del “Rosinyol” entonat per tots els presents, i l’Emigrant amb aquell cant trist i llunyà de tenora, ressoni en aquelles muntanyes i en el cor de les persones perquè no s’hagi de viure mai més un horror com aquell.

En actes com aquests i d’altres sempre hi acostumen haver persones que sembla que no hi siguin, no fan soroll, són quasi invisibles, però, sense elles segurament faltaria alguna o moltes coses. Vull agrair la paciència i la bonhomia d’en Jordi (marit de l’Assumpta), que en aquesta ocasió i amb un megàfon portàtil va fer possible que tothom, malgrat la tramuntana que bufava, puguessim sentir els diferents parlaments.

A la tarda varem poder visitar el bunker d’en Negrin i l’entrada de la mina Canta de la mà de l’Assumpta. TOT UN PRIVILEGI!.

Ara ja em pregunto on ens portarà el seu nou llibre?

Una forta abraçada, i gràcies en nom de tots el que varem venir des d’Igualada

digue'm ariadna ha dit...

... Moltes gràcies Isabel i Assumpta, per permetre que d'alguna manera jo també pogués ser amb vosaltres i tots els que ahir us vau trobar en el Coll de Lli: un acte per la memòria, ple d'emocions i sentiments, mai millor dit, a flor de pell...
Felicitats i moltes gràcies
Una forta abraçada

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Isabel i Ariadna, sense la vostra sensibilitat de ben segur que jo no arribaria tant lluny en les meves "aventures".
Moltes gràcies.

I pels d'igualada, la propera sortida segur que no fareu tants kms, doncs teniu la muntanya de Montserrat ben a prop.
Veurem però fins on arribaré. doncs els monjos no són de parlar massa i menys encara donar grans explicacions.

L'Espolsada llibres ha dit...

Assumpta felicitats perquè ja m'han dit que va ser molt emotiu.
Una abraçada per tu i per tots aquells que van ajeure's per besar la terra el dia de la seva partida.

Mar ha dit...

Tot i la tristesa pel fet de no poder-vos haver acompanyat, des de Capellades us felicito perquè segur que degué ser un diumenge amb els "sentiments a flor de pell".

Una abraçada,

Joana ha dit...

Sense ser allà, puc palpar l'emoció del moment....
Un petò

JRoca ha dit...

Va ser especial estar allà i recordar el que va passar aquell fred hivern del 39. Em va agradar sentir les explicacions d'en Salomó Marquès i la resta de discursos i cançons, certament feia posar la pell de gallina.
Voldria afegir com a record una gravació que vaig fer allà mateix amb el mòbil, d'aquesta manera la gent que no hi va ser se'n pot fer una mica l'idea. Cliqueu l'enllaç següent:
http://www.youtube.com/watch?v=XMMps-OVHb4
La qualitat és baixa perquè se sent força el fort vent que bufava.
Salut i República
Jordi Roca
Tona (Osona)

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

l'Espolsada: realment va ser molt emocionant veure com le spersones de més edat, tenien la vista perduda evocant als absents.

Mar: pensava que vindries amb el bus d'Igualada. Haguessis disfrutat molt amb la sortida.

Joana: Buscat un forat i amb la Glòria un dia em la ruta de l'exili. Porta en Martí

JRoca, Gràcies per la teva companyia i sobretot per haver registrat els moments d'emoció

una abraçada

lola ha dit...

És molt gratificant llegir els vostres comentaris i comprovar que ens uneixen els mateixos sentiments.
Encara mantinc al meu cor l'emoció viscuda durant el diumenge.
salut!

Llibreria L'Illa ha dit...

Un dia fantàstic i ple d'emocions, Assumpta. Les teves explicacions i les d'en Salomó Marquès tan interessants com sempre.

Carles

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Gràcies a tots, tant els que han vingut fins el Coll de Llí, com els que des de la distància també ens han acompanyat.