dissabte, 2 de febrer de 2008

demà, dia 3, tots al Coll de Lli


Malgrat els carnavals, demà, per qui vulgui, hi ha la convocatòria per trobar-nos al Coll de Lli, municipi de la Vajol (Alt Empordà)per commemorar el pas a l'exili de molts catalans, forçats a marxar del seu país pel dictador, que volia exterminar a tots els que no pensaven com ell.
Els hi anava la vida, i van deixar enrera casa, famil.lia, amics...enfilant el camí cap a França buidant una mica més l'equipatge a cada revolt, arribant a la frontera amb la maleta buida, com les seves vides.
Entre ells, hi anava el President Companys, que només tornaria al seu país per ser brutalment executat.
Per tot plegat, volem anar al Coll de Llí, un corriol fronterer per on van passar justament el President Companys, i fer un homenatge a tots ells, un altre mes de febrer commemorant la retirada.
No és un acte oficial sinò fruit de la convocatòria de la societat civil, amatent amb la seva història.
Qui vulgui, pot portar unes flors, un poema per llegir, un instrument per deixar unes notes al vent...
Demà, a les 11 h. sortida a peu des del parking del Restaurant Manrella de la Vajol (Km. 2,5 de la carretera que porta al monument d'en Companys) pel corriol del Coll de Lli fins la fita fronterera.
Son 20-30 minuts de suau pendent fins arribar a França.
Allí farem els parlaments i ofrenes per començar després la tornada als cotxes.
Qui vulgui dinar de forquilla ho pot fer-ho en el restaurant, i qui vulgui portar carmanyola, es pot fer l'àpat en el mateix Coll de Lli.

...l'esperit català no mor mai, sempre reneix de les seves cendres davant la sorpresa dels seus botxins.
Francesc Pujols

6 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... Fam, fred, i sobretot por. Una por que sotragava cossos i pensaments. Una por que va fer que molts ho deixessin tot, per fugir d'una terra que era la seva, una terra que ho era tot. Una por capaç de trencar vincles i apartar emocions. Una por fruit de morts, dolor i desesperació. Una por a la guerra i a les seves conseqüències. Una por per la vida, les esperances i les il.lusions trencades i sacsejades a cops de bomba i a trets de fusell. Una por reflexada en les mirades i en els rostres de tots aquells que van decidir trencar les arrels pel desconegut. Una por, que passat el temps, encara humiteja els records dels que ho van veure, patir i viure. Una por que cobria la continua desfilada de gent pel Coll de Lli i per altres passos que amaguen les muntanyes frontereres de la nostra terra. Un corriol pel record, un corriol per acabar amb l'oblit...

kippelboy ha dit...

ens veiem demà! gràcies per iniciatives com aquesta.

Isabel de Llegim...? ha dit...

Digue'm Ariadna, m'ha agradat molt el que has escrit. Així devia ser d'escruixidor tot plegat...
Em permeto copiar-ho i llegir-ho durant el trajecte amb autocar des d'Igualada cap al Coll de Lli, o potser allà mateix.

Una abraçada

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Diguem Ariadna: quan he llegit el teu comentari he tingut el mateix pensament que l'Isabel .
Cel.lebro que ella el porti per a llegir-lo en un moment o altre de demà.
moltes gràcies, serà com tenir-te entre nosaltres.

Kippelboy: ens veiem demà,
i a tots els que ja s'han apuntat.
una abraçada

Anònim ha dit...

Fins demà, amb botes, bufanda i tramuntana.
Jordi Puig

Glòria ha dit...

Jo no podré anar-hi; potser més endavant quan faci més bon temps i el dia sigui més llarg.
Ens agradaria anar un grupet d'amigues d'aquí a fer les dues rutes: Elna i La Vajol, per supusat comptariem amb la teva presència.
Records a Jordi R. em va dir que aniria avui.