Hem arribat al final del documental sobre "el Setè Camió" i avui veurem el darrer capitol en el 33.
Hi ha unanimitat en les opinions que he recollit en que en el segon capítol el ritme va baixar envers el primer.
Veurem el tercer quin final ens depara.
Personalment penso que l'emissió del reportatge, tot i que sigui en el 33, ha ajudat a la venda del llibre i això sempre és positiu. Però inevitablement ha generat l'eterna polèmica: és millor el llibre? és més entenedora la història en el documental? poden més les imatges?
El debat està servit.
Al marge, el camió continua rodant a bon ritme. De cara a Sant Jordi encetarem la 4º edició i altres projectes encara no tancats envers aquesta històra.
De moment us deixo el post acompanyat per aquesta magnífica postal, que com molts ja deveu haver llegit en el llibre, formava part d'una col.leció d'un gitano de Perpinyà.
Una postal que ja sabeu vaig comprar a preu d'or sota la mirada murria del gitano que em va captar el gust i ganes de tenir-la.
Doncs bé, l'anècdota és que el gitano va venir a la presentació que vaig fer a La Vajol. Ho havia llegit en els diaris i va pensar:"...aquesta portada del llibre és la postal d'aquella noia..."
Enmig de tots els assistents d'aquell vespre en el búnquer, vaig divisar de lluny al gitano. Al final de l'acte se m'apropà i continuant amb la mirada de murri, va dir-me:"...veu com al final ha estat vosté qui ha fet negoci amb la postal?..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada