divendres, 15 de febrer de 2008

la mina d'en Negrín a La Vajol, precintada pels Mossos


En època d'en Negrín, els carrabiners incautaven objectes de metall noble per a fer lingots. Setanta anys més tard, els Mossos incauten detectors de metalls a la Vajol que busquen encara aquells lingots.
Des de la sortida del meu llibre El Seté Camió i sobretot des de l'emissió del reportatge del 33, La Vajol s'ha convertit en una corrua de gent buscant l'or.
Ja m'ho deia dies enrera en Rufaques, antic minaire de La Vajol:...abans aquest poble era mort, i ara és una rambla.
Però el més perillòs era la seva mina. Des del dia de la presentació del llibre, el passat 9 de novembre fins ara, el talc havia avançat dins la galeria, i amb l'aigua que es filtra de la muntanya, era com un terrós de sucre amarat de líquid a punt de desfer-se provocant noves esllevisades.
Aquestes darreres setmanes moltes persones han entrat dins la mina, traspassant la ratlla de la prudència sense ser conscients del perill que corrien.
El passat dia 3 de febrer, després d'anar al Coll de Lli, veient la temeritat d'alguns, vaig posar un cadenat a l'entrada, entregant la clau al propietari i seguidament vaig avisar als Mossos.
No tenia cap responsabilitat civil ni legal, doncs no sóc ni la propietaria de la mina ni l'alcaldessa del municipi, però tampoc volia tenir el regust dins la consciencia d'un cadaver sepultat per una esllevisada amb un Seté Camió sota el braç.
La Generalitat ha estat ràpida i eficient en prendre mesures i cal esmentar-ho, però ara la mina resta tancada.
Penso que ha arribat el moment de posar fil a l'agulla per recuperar l'espai històric de la Mina d'en Negrín.
L'interès que ha despertat el tema així ens ho indica.

6 comentaris:

Joana ha dit...

Amb actituds com aquestes, "buscar l'or", perden part de l'encant que el teu llibre li ha donat a l'història....
A veure si s'hi posen de veritat!.
Un petonet

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Si Joana, Jo sempre he dit que l'or és l'anècdota de la història, Però el morbo és masssa potent.
petons

Isabel de Llegim...? ha dit...

Hola Assumpta.

Potser si que serà veritat que la història del Setè camió desperta "baixes passions", amb tants buscadors d'or incontrolats.
Personalment, desprès d'haver pogut entrar a la mina amb tu, amb tota la prudència i veure, com tu dius, la temeritat d'alguns, el dia del Coll de Lli, crec que és molt prudent la mesura de precintar-la i així evitar que en alguna possible esllevissada algú prengui mal de veritat.
T'he enviat per mail un article que ens ha fet arribar un client de la llibreria, on es parla de la mesura presa de precintar la Mina Canta.
Una abraçada

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Hola Isabel,
si ja ho he llegit. Veuràs entre línies com en Giralt està molt enfadat perquè amb el candau que li vaig donar el vaig ofendre.
Avui parlaré amb en Salomò Marqués i l'Anna Mº Garcia com a directora del Museu de l'Exili, per emetre una nota de premsa explicant que el passat dia 3 ens adonarem de la situació de perill en veure l'afluència massiva de persones a la mina i davant de la passivitat del seu propietari i de l'alcaldessa, vam decidir posar un cadenat i avisar als mossos perquè precintessin l'entrada.
Aquesta nota hauria de deixar clares les posicions de cadascun en aquesta fotografia que comença a sortir moguda.

Glòria ha dit...

No m'ho puc creure! És possible que encara busquin l'or?
Vas actuar molt bé i amb seny, Assumpta.
Una abraçada.

L'Espolsada llibres ha dit...

Noies de llegim us vaig sentir al Serendípia, jo vaig passar-hi fa un parell de mesos.
D'acord amb els llibres recomanats!
Assumpta a veure si divendres pots escapar-te a l'aniversari de l'Espolsada, la resta hi esteu convidats/es.