El 10 de maig de 1475 , després de patir vuit mesos de setge, els perpinyanesos acceptaren l'ordre de Joan II de rendir-se als francesos; per haver resistit aquest llarg i penós setge, Joan II concedí a Perpinyà el títol de Fidelíssima Vila . La repressió francesa fou molt dura però Perpinyà ressistí fidel als reis catalans.
Aquesta és una part de la història de Perpinyà en tres malcontades línies, les justes per fer l'entrada d'aquest post i poder explicar que avui he estat a Perpinyà.
I com sempre, he vingut enamorada del seu Castillet, de la seva cuidadíssima riba del riu Tet, del seu Castell dels Reis de Mallorca, dels seus carrers, del seu català...
Avui era una tarda típica rossellonenca, amb sol brillant, i un cel blau intens que retallava la silueta del majestuós Canigó nevat al fons
Quan he acabat la feina d'arxiu, em feia basarda marxar, i m'hagués quedat a gust sentada en una de les terrasses del seu boulevard veient com oneja la senyera del Castillet.
Si un dia em perdo...ja sabeu...busqueu-me a Perpinyà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada