Ho deia en l'anterior post. Aquesta setmana he continuat explicant la Maternitat d'Elna a diferents IES de casa nostra. Concretament a Mataró, Centelles, Tordera i Vidreres.En tots ells, les primeres files sempre buides...cal mantenir les distàncies...però en una de les xerrades, al final s'apropa una adolescent i em pregunta: li puc fer una abraçada?
Increible...per fí, distancia zero.
Amb tot, si els alumnes estan emocionats, és perquè al darrera hi ha la feina del dia a dia dels seus tutors.
Gràcies, a en Toni de Mataró, l'Enriqueta de Vidreres, la Laura de Tordera i l'Itziar de Centelles, les meves xerrades aconssegueixen fer desapareixer les distàncies.
Però una flor no fa estiu i cal seguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada