dissabte, 19 d’abril del 2008

la força de la Maternitat d'Elna; una història que remou ben endins


Aquests darrers dies de "gira" per explicar la Maternitat d'Elna bàsicament a les noves generacions, he copsat una demanda cada vegada més intensa d'aquesta història per part dels nois i noies que m'escoltaven.
A Blanquerna amb en Manuel Huerga, els estudiants de Periodisme van fer un munt de preguntes (futurs periodistes) i després, des de l'anonimat del correu electrònic, els missatges dels mateixos alumnes eren més íntims, més de dins...però tots amb unes ganes de trobar referents, models a seguir.
És evident que la protagonista d'aquesta història, l'Elisabeth Eidenbenz, marca amb la seva manera d'entendre la vida, uns valors inequívocs: la generositat, la solidaritat, el pacifisme, la coherència. I això als nostres adolescents no se'ls hi escapa.
Després de Blanquerna em tocava anar altra vegada a Donostia, i allí vaig fer un intensiu de xerrades amb IES donostiarres que s'apropaven a conèixer l'exposició de la Maternitat d'Elna instal.lada en el Centre de Kultura Ernest Lluch.
No crec que els nois i noies bascos siguin diferents dels catalans, però amb ells va passar-me una cosa que mai havia experimentat.
Quan ja anava per la meitat de la meva explicació sobre la Maternitat d'Elna, alguns nois i noies es van posar a plorar, contagiant a la resta del grup.
Veure adolescents emocionar-se d'aquella manera va deixar-me sense paraules.
Ens va costar a tots continuar. Al final, algunes noies van acomiadar-se amb un petó, una abraçada...i els nois, més a distància, un eskerrik asko (gràcies) amb el desconcert encara a la mirada.
Però la sorpresa final va venir quan vaig llegir els seus comentaris en el llibre de visites que hi ha a l'exposició. Un d'ells va fer saltar-me les llàgrimes . Deia així:
...quan he arribat era un soldat senegalés i quan he sortit era un nen enterrat a la sorra d'Argelers.