dissabte, 19 d’abril de 2008

la força de la Maternitat d'Elna; una història que remou ben endins


Aquests darrers dies de "gira" per explicar la Maternitat d'Elna bàsicament a les noves generacions, he copsat una demanda cada vegada més intensa d'aquesta història per part dels nois i noies que m'escoltaven.
A Blanquerna amb en Manuel Huerga, els estudiants de Periodisme van fer un munt de preguntes (futurs periodistes) i després, des de l'anonimat del correu electrònic, els missatges dels mateixos alumnes eren més íntims, més de dins...però tots amb unes ganes de trobar referents, models a seguir.
És evident que la protagonista d'aquesta història, l'Elisabeth Eidenbenz, marca amb la seva manera d'entendre la vida, uns valors inequívocs: la generositat, la solidaritat, el pacifisme, la coherència. I això als nostres adolescents no se'ls hi escapa.
Després de Blanquerna em tocava anar altra vegada a Donostia, i allí vaig fer un intensiu de xerrades amb IES donostiarres que s'apropaven a conèixer l'exposició de la Maternitat d'Elna instal.lada en el Centre de Kultura Ernest Lluch.
No crec que els nois i noies bascos siguin diferents dels catalans, però amb ells va passar-me una cosa que mai havia experimentat.
Quan ja anava per la meitat de la meva explicació sobre la Maternitat d'Elna, alguns nois i noies es van posar a plorar, contagiant a la resta del grup.
Veure adolescents emocionar-se d'aquella manera va deixar-me sense paraules.
Ens va costar a tots continuar. Al final, algunes noies van acomiadar-se amb un petó, una abraçada...i els nois, més a distància, un eskerrik asko (gràcies) amb el desconcert encara a la mirada.
Però la sorpresa final va venir quan vaig llegir els seus comentaris en el llibre de visites que hi ha a l'exposició. Un d'ells va fer saltar-me les llàgrimes . Deia així:
...quan he arribat era un soldat senegalés i quan he sortit era un nen enterrat a la sorra d'Argelers.

9 comentaris:

Mireia ha dit...

La veritat és que una situació així ha de posar la pell de gallina. ha des ser emocionant veure com el que has escrit arriba a la gent

Africa ha dit...

Assumpta:El que m'estranyaria fóra que la gent no s'emocionés.Recordo el sopar en que ens vas explicar la Maternitat i tinc molt present el nus que tenia a la gola i com les llágrimes no es van poder aguantar.Vârem plegar perquè l' endemà treballàvem però allò podia haver durat tota la nit!

iturri ha dit...

Hola Assumpta:

No me extraña que esta gente de 15 y 16 años salga con la lágrima puesta. Recuerdo que una de las primeras veces que hablamos de la presentación en Donostia del libro sobre la Maternidad me comentaste que lo que más te apetecía era contar esta historia a la gente joven. Un año después, aquí está la exposición en Donostia.

En el acto del miércoles, la mesa redonda con Miquel Torner y Toni Strubell moderada por el periodista Javier Vizcaíno, el público era femenino y con una media de edad superior a la cincuentena. Nos preguntábamos que dónde estaban los más jóvenes Pues estarían a otra cosa, atendiendo a los críos o viendo el fútbol en la tele. ¡A saber!

Quiero agradecerte aquí mismo el esfuerzo que has hecho viniendo tres veces en tres semanas consecutivas a la orilla de La Concha donostiarra. Un placer.

Que corra la bola...

Ricard ha dit...

La veritat és que no m'extranya gens que la gent plorés, només cal que algú trenqui la frontera cultural de la vergonya.
Transmet la història des de les persones que la van viure a les persones que l'escolten, i no des dels grans fets a l'actualitat.
Això permet interioritzar o assimilar millor el significat de tot allò que passava, sentar la base per entendre els fets globals.
Gràcies.
Espero poder presenciar una altra xerrada teva aviat, ja sigui pel Bages o per l'Anoia.

Anònim ha dit...

felicitats i gràcies per la teva tasca. Cada vegada som més les persones que volem saber del nostre passat.Tampoc em sorpren els sentimesnts que afloren a les teves xerrades. A Mollet ho vam viure no fa gaire.
Si us plau, actualitza el calendari de conferències, tenim una companya que no va poder assistir a Mollet i ha sentit parlar tant que està disposada a anar a altre lloc.
Salut

Glòria ha dit...

Entenc perfectament que sortin plorant el jovent; aquesta historia, si no fos per tu, no la coneixeríem molts. Jo també he plorat!
Una abraçada Assumpta, endavant amb la teva tasca.

nek ha dit...

Yo soy del Pais vasco pero vivo en barcelona tengo ganas de leer tu libro, la verdad es que espero al día de Sant Jordi que es uno de los días más bonitos de año, creo que este día el amor y la cultura más que la mano se dan n tierno abrazo. Te sigo de cerca y discretamente.
Eskerrik asko por todo lo que das.

Anònim ha dit...

Bon dia Assumpta,
Pèls de punta al llegir la teva estada als IES Bascos.
Continua passant el missatge que tant bé transmets.
Salut!

Abel

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Gràcies a tots pels comentaris. Realment fan sentir-me acompanyada en la meva tasca.
En els següents post afegiré el calendari de xerrades per si de cas algú vol acompanyar-me.
una abraçada,