dilluns, 12 de maig de 2008

la retrobada de dues amigues després de 70 anys




Són l'Elisabeth Eidenbenz i la Maria Garcia, infermera de la Maternitat d'Elna, que des de Mèxic ha volat fins a Viena per abraçar, segurament per darrera vegada, a la seva amiga de l'ànima.
Juntes van passar revolts difícils de la vida, i ara, en el seu darrer tram de trajecte volien acomiadar-se.
Dones valentes, que amb 94 (a punt de fer els 95) i 91 anys, l'any 1939 ens van obrir camí a totes nosaltres amb el seu exemple i manera d'entendre la vida.
Una abraçada a totes dues des d'aquest trosset de mon virtual.

7 comentaris:

Isabel de Llegim...? ha dit...

A la força, la bellesa i la tendresa d'aquesta, potser última ABRAÇADA entre dues amigues que van lluitar per salvar criatures i mares que haurien parit en unes condiciones infrahumanes, ens hi hem de sumar i abraçar-les per no oblidar tot el que varen fer i què ha representat per nosaltres, les dones, la seva valentia, coratge i generositat.
Com m'agradaria abraçar-les de veritat!
Acabo de llegir que ha mort Irene Sendler, una altre heroïna un altre exemple de dona valenta i generosa. Un record per ella.

Gràcies Assumpta, una abraçada també per a tu que ens fas particeps d'aquests aconteixements tan emotius i entranyables.

Isabel

~Svelasco ha dit...

Hola Assupmte, no �s la primera vegada des d�aquell 23 d�Abril de 2008, quan ens va posar els sentiments a flor de pell a la sala d�actes de l�institut de Centelles, que passo per el seu blog, sobretot despr�s d�haver-me llegit el llibre de la maternitat, per� no ho s� li he de confessar que no s� qu� tenia que mai trobava el qu� dir ni les paraules per expressar tot el que ens va donar i tot el que ens dona amb els llibres, les seves experi�ncies i amb un no s� qu� que la fa molt especial, i segurament les paraules, avui tampoc les trobi, per� no ho s� avui �s com si alguna cosa m�hagu�s emp�s a fer-ho. Tornant de l�institut he escoltat per la radio del cotxe la noticia de la mort d�Irene Sendler, la noticia anava acompanyada per un petita biografia i amb tot el qu� havia fet fins que la van deixar, m�he quedat de pedra, l�historia es repeteix, la mateixa ess�ncia, quasi solapada a la de la maternitat, i no es va descobrir fins que uns alumnes fent un treball de final de curs van trobar la seva hist�ria. �s impactant com la hist�ria ens mostra als vencedors i perdedors de les guerres i d�altres desastres provocats per la humanitat i que encara avui en dia, a l�any 2008 no se s�piga m�s d�aquelles persones que van donar la seva vida per poder salvar-ne d�altres, en aquests dos casos, el de l�Elisabeth i el de l�Irene, per salvar infants. Quantes persones m�s s�n o han quedat en la foscor del seu passat sense poguer con�ixer-les en el present, quantes?, quantes heroines i herois ens queden per descobrir en un m�n d�homes?, no els podem deixar morir en el passat i ho fem. Sort que gr�cies a persones com vost� de mica en mica, amb cautela, es va traient aquesta capa negra i aix� anant estirant el fil de la hist�ria per con�ixer els aut�ntics protagonistes d�aquesta, les persones, que per casualitats de la vida, o no, van fer que es convertissin en herois d�uns temps molt negres. Gr�cies a persones com vost� avui en dia, podem con�ixer la mem�ria hist�rica, i tenir la possibilitat de con�ixer aquelles excepcions que confirmen la regla d�un m�n que diuen �s de color blau.

Gr�cies per robar-li un tros del seu temps i felicitats per el seu treball.

PD: el fet de buscar informaci� sobre l�Irene Sendler i saber que ha mort, en el fons em fa estar trist, ha set com si ella m�hagu�s deixat testar el que va ser la seva vida, i saber que ha mort..., per� tot hi aix� quan he entrat al seu blog i he vist a l�Elisabeth amb la Maria, he somrigut i m�ha enva�t una estranya sensaci� no es pot dir que les coneixo tot i saber-ne la seva hist�ria, per� tot i aix� veure-les juntes, despr�s de tants anys, sembla que jo tamb� en formi part, i que aquesta trobada tamb� fos per a mi motiu de felicitat.


sergi.

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Benvolgut Sergi,
gràcies pel teu trosset de sentiments expressat aquí en el blog.
Avui m'han trucat moltes persones per a comunicar-me la mort d'Irene Sendler, una altra heroina com dius tu i que la seva història és semblant a la de l'Elisabeth Eidenbenz.
jo també he tingut un punt de tristesa quan m'he assabentat perquè tenia intenció d'anar a Varsovia per a conèixe-la.
Malauradament anem a contrarellotge amb els protagonistes de la nostra història.
Malgrat tot, estic molt agraida en veure el teu missatge. Recordo la xerrada de Centelles i fa poc encara he rebut correus d'alumnes d'aquell dia. Crec que ens emocionàrem plegats i aixòja és per sempre.
Per tant, Sergi i Isabel, moltes gràcies per les vostres paraules. És veritat, l'abraçada entre l'Elisabeth i la Maria és també la nostra.

Africa ha dit...

Bufff...quants sentiments a flor de pell!!a la tendresa de l' abraçada si deu afegir la certesa que,segurament,serà la darrera.Suposo que si arribes a aquesta edat la idea de no tornar a veure't deu ser més tranqui.la,però a mi se m' ha fet un nus a la gola...

Glòria ha dit...

Emotiva i entranyable trobada!

pepi ha dit...

Quines dones més valentes. I continuen.

L'Espolsada llibres ha dit...

El temps corre però elles no s'aturen. Un exemple per a tothom.