diumenge, 15 de juny de 2008

fotografía i video de les Elnes


Falten poques hores per agafar l'avió i marxar a Viena per a portar a l'Elisabeth aquesta fotografia de les Elnes. És el seu regal d'aniversari.
Avui fa una setmana estaven totes les Elnes i les seves families al Parc de la Ciutadella. Encara conservo en la meva retina les seves mirades quan anaven arribant, timidament, sense saber exactament que hi feien allí.
Per a mi va ser molt emocionant i vaig haver de reprimir sovint les llàgrimes que em traïen.
En Manuel Huerga, el director de la futura pel.lícula, també estava allí atent a les emocions. Amb la càmera a l'espatlla va anar gravant sense molestar, discret.
Ell m'ha deixat també un regal per l'Elisabeth: un dvd de mirades, de somriures tímids, d'ulls inmensos...de totes les Elnes que va captar amb el seu visor.
M'ha dit que des del meu blog, el comparteixi amb tots vosaltres. Són les Elnes de l'Elisabeth. El podeu clickar a la vostra dreta.
Mentre el mireu, jo faig maletes per marxar. Maletes plenes de petits regals que m'han arribat per l'Elisabeth. Fotografies, dibuixos, cartes...
Tinc moltes ganes i curiositat en veure la reacció de l'Elisabeth. Aquesta vegada els regals van directe als sentiments.
Us explicaré a la tornada,
un petó ben fort

9 comentaris:

Glòria ha dit...

Emotiu, molt emotiu! Segur que per molt freda que sigui l'Elisabeth... li arribarà, tant el DVD com la fotografia.
Així com el grup que vam visitar ahir Elna, sense tu res hagués estat igual. Vas posar l'ingredient principal al viatge, t'estic enormement agraïda, estic segura que t'agradaria haver sentit tots els comentaris que va fer la gent...
Un petó i que tinguis un feliç vol.

Isabel de Llegim...? ha dit...

Preciòs el video del Manuel Huerga, m'ha encantat. I a l'Elisabeth, segur, li farà molta il.lusió,tantes mirades plenes de tendresa, de vida, d'alegria. Són també el seu llegat, la gran majoria es diuen Elna per ella, i per la sega generositat.
Que tinguis un bon viatge.
Esperem la teva tornada perquè ens ho expliquis tot,tot i tot...

Una forta abraçada

Isabel

zel ha dit...

Passo a saludar, a endinsar-me en les Elnes, i dir que no em vaig poder penjar del 33, cosa que em sap greu, com a mare i com a mestra, però el recuperaré, segur.
Aniré passant, gràcies per voler-m'hi. Petons

L'Espolsada llibres ha dit...

Bon viatge!
T'esperem a la tornada.

Fe

Africa ha dit...

Preciós!! Bon voyage!Dóna-li molts records de part de les dones de Granollers.

Meritxell de Fàbregas (embarassada d'una Elna) ha dit...

Assumpta, senzillament, no hi ha paraules, només un aleteig impressionant de papallones bategant a la panxa per acabar, tímidament, eriçant la pell i humitejant els ulls ... només felicitar-te per última vegada, has fet una tasca impressionant i aquesta fotografia i vídeo plasmen el teu mèrit... un regal preciós... gràcies, un cop més, per deixar-me compartir aquest moment amb tu i la resta d'Elnes. Realment, fa una setmana vaig sentir que estava vivint un moment únic, ple de tendresa i efecte, però sobretot, que era un acte de justícia ... mai és tard per donar les gràcies...

Estic segura que l’Elisabeth s’emocionarà tant com nosaltres, realment, avui he sentit, com molt bé dius, els sentiments a flor de pell. A mi, una de les coses que més m’emociona, i avui en veure el vídeo he sentit més intensament, és l’emoció de reviure una història de dones, protagonitzada per dones i que seguirà en les nenes d’avui, futures dones de demà ...Perquè aquesta història que tan bé ens has explicat però, sobretot, que has fet eixir a la llum és, per una banda, la valentia i coratge d'una dona, Elisabeth Eidenbenz, que es va enfrontar al seu temps per ajudar a les mares i als seus fills, salvant tota una generació d'infants que podien haver estat perduts en l'oblit de la derrota. De l’altra, la resistència i dignitat, silenciada, de moltes mares exiliades en les penúries dels camps, amb l'única fita de salvar i protegir els seus fills. Aquesta odissea paral•lela també val la pena de ser explicada ... és preciós com has rescatat les seves veus per evitar que caiguin en el buit de la memòria... hem de conèixer el passat per poder construir un futur millor.... i aquests són els valors que jo, orgullosa, vull transmetre a la meva Elna, explicar-li el perquè del seu nom i de tan sentit homenatge a tota una heroïna i als protagonistes anònims d’aquest capítol tan amarg de la nostra història recent, perquè ells són els nostres avis i avies...
Una abraçada plena d’afecte.

teresa sadurni ha dit...

Gracies per el dia de ahir et fa sentir coses que ni tu sabies, jo anaba preparada, mentalment pero tot tant la visita com el viatge va ser tant tendra que quedara guardat en el meu reco de coses per no oblidar
TERESA, MATARÓ 6 ANYS conto la meva vida a partir de venir aqui jo en tinc molts mes de 6

Consol Prados Martínez ha dit...

Assumpta, moltes gràcies per la sortida de dissabte a la Maternitat. Però sobretot gràcies per la feina que fas, de recuperar històries per escriure la història. Espero que continuïs investigant i transmetent el que fas. He fet un petit post que pots mirar al meu blog.
Continuarem

Vicenç Marquès i Sanmiquel ha dit...

Si no vaig errat Assumpta, jo no hi sé veure res de nou del que vaig llegir ahir en el teu bloc. I me'l vaig llegir tot!

Una abraçada!

El Vicenç