passadors de les ombres

No penseu que estic de vacances perquè tingui el blog abandonat. Encara estic pel Pirineu.
Torno uns dies a casa, obrir correu, veure a la familia i tornar a marxar cap a les alçades dels corriols buscant petjades dels passadors.
Passadors de les ombres com en diuen a França...
Per l'agost hauré acabat tota la recollida de testimonis i em tancaré a casa per donar forma al llibre.
Avui la cita és amb en Joan Peremiquel de 98 anys, de Súria. Ell s'encarregava de recollir els evadits a peu de frontera i fer-los arribar al Consulat Britànic de la plaça Urquinaona de Barcelona.
No era fàcil doncs l'ombra de la Gestapo arribava fins la capital catalana.

Demà a Bourg-Madame, Dorres, Villeneuve de les Escaldes, Ur, Angostrina, Llívia...
Allí m'espera un passador molt especial. Era un nen de 10 anys l'any 1942, i quan la Gestapo va endur-se el seu pare, ell va continuar fent de passador.
Ningú es fixava en ell, era massa petit. Va començar portant "papers" a la rectoria, vigilant la carretera de Llívia per donar llum verda als evadits que esperaven sota el pont de la via, i finalment passeur per les cotes més baixes de la Cerdanya Francesa.

Us aniré explicant...