La darrera imatge que tinc del dissabte en el MUME és la de l’alcalde de La Jonquera Jordi Cabezas al costat de l’alcalde d’Elna Nicolás Garcia, nét de republicans espanyols, visiblament emocionats tots dos, un cop acabada la representació de l'obra teatral La Maternitat d'Elna a càrrec de la companyia Projecte Galilei. En Jordi Cabezas, amb la mirada, em va dir que no podia parlar...
Durant l'obra vaig fixar-me com moltes persones ploraven, altres de mes grans, coetànis del que s'explicava, entenien millor que ningú el que era un exili i es tapaven la cara amb les mans, recordant segurament vivències que encara fan mal.
Els més joves, deu ni dó la canalla i jovent que hi havia, van quedar muts pel pes emocional de la història.
Els noranta minuts de l'obra van ser unes fortes càrregues de profunditat al nivell de flotació dels nostres sentiments.
I tot plegat sense sentimentalismes ni llàgrima fàcil, al contrari. El respecte i la sensibilitat vers l'exili són els dos valors principals d'aquesta versió, lligats amb la música, fil conductor de tota l'obra. Un música que et transporta amb cançons que van des de Mompou, Chopin fins a La Mer de Charles Trenet, L'himne a l'amour d'Edith Piaf per acabar amb una ària de Haendel.
Dalt de l'escenari només dos protagonistes: Rosa Galindo, cantant i actuant i el pianista Luc Olivier Sànchez, dirigits magistralment per Josep Galindo. Ells dos, genials, excel.lents i entregats fins al final en aquest mar d'emocions, van anar desgranant els seus propis recursos expressius, donant vida en aquest univers d'evocacions de la Maternitat d'Elna.
A la platea improvisada de la sala polivalent del MUME de la Jonquera, hi cabien 140 cadires totes plenes amb gent dreta pels passadissos i racons i amb moltes persones al carrer que no van poder entrar, malgrat l'esforç de la direcció del MUME per intentar encabir a tothom.
Durant la representació estava pensant que allò era alguna cosa més que una obra de teatre, igual que el meu llibre, també és quelcom més que un treball de recerca. I recordava el primer contacte amb la Rosa Galindo i en Luc quan tot just començaven a construir l'espectacle...els assaigs, les rectificacions dels matisos en segons quin paràgrefs...tot fet amb una professionalitat no exempta d'afecte que ha contribuit en sumar encara més en els valors que comporta la Maternitat d'Elna.
Segur que des del blog aniré anunciant tots els llocs per on passarà la companyia, però no us despisteu i no us la perdeu. De moment pel 25 d'octubre a Girona, dins el marc de Temporada Alta, es van esgotar totes les entrades el primer dia que es van posar a la venda.
Estarem amatents doncs per allà on actuin
Mentrestant, aniré penjant opinions sobre l'obra : Pia Bosch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada