conferències en pobles petits, val la pena!!

Aquests dies, seguint el ritme que marca l'agenda de compromisos per donar conferències, he recorregut territori.
Arreu sempre he trobat una molt bona acollida, i seria injust deixar de banda les persones que en molts llocs m'han fet sentir com a casa.
En les darreres setmanes he anat a Tornabous, Calaf, Puig-Reig, La Garriga, Solsona... i altres col.lectius de diferents barris de Barcelona capital.
En aquests llocs he notat com la gran familia de la Maternitat d'Elna va creixent. Fa tres anys, quan va sortir el llibre, mai hauria imaginat que recolliria tant afecte de les persones que m'escolten, i quan torno a casa, al vespre, mentre condueixo, penso en totes les converses, en totes les reflexions, en totes les mirades...de la conferència que acabo de donar...i em sento immensament feliç.
Però no deixa de sorprendre com en racons amagats del nostre petit país, la gent es mou per saber que és La Maternitat d'Elna
Aquest cap de setmana, el divendres em tocava conferència a Llobera (Solsonès). L'hora, les vuit del vespre. El lloc, encara no he sabut a on vaig anar perquè hi havia una boira tan espesa que tot just va deixar-me veure la porta d'entrada del seu centre cultural i endevinar que Llobera eren poc més de quatre cases.
I jo pensava pel camí: vindrà algú aquí dalt amb aquesta boira? Doncs si, va venir gent i vam compartir emocions!
A l'endemà em tocava a Castellar de la Ribera, també al Solsonès. Tenia temps i vaig començar a buscar el poble...i no el trobava. El GPS em deia que ja havia arribat ...però davant només tenia camps de conreu i boscos de pins. El paisatge magnífic, però...i les cases?
Només divisava a la llunyania, a l'extrem d'un conreu, un pavelló esportiu i un local social adjunt al pavelló. Res més.
Doncs serà allà...
A l'hora prevista van començar a arribar els ciutadans de Castellar de la Ribera, amb la seva alcaldessa al capdavant.
...és un municipi que no té nucli i les masies són molt disperses...em va dir.
Però l'alcaldessa estava molt contenta perquè el dia abans havien sumat tres habitants més en el cens. Una parella jove havia tingut trigèmins!
No cal que us digui que la conferència, amb el local social del pavelló esportiu ple, va ser carregada de complicitats i emocions.
Si algun dia em perdo...busqueu-me en pobles petits...com Castellar de la Ribera.
Ah! i els bolets...boníssims.
Moltes, moltes gràcies.