dimecres, 12 de novembre de 2008

conferències en pobles petits, val la pena!!


Aquests dies, seguint el ritme que marca l'agenda de compromisos per donar conferències, he recorregut territori.
Arreu sempre he trobat una molt bona acollida, i seria injust deixar de banda les persones que en molts llocs m'han fet sentir com a casa.
En les darreres setmanes he anat a Tornabous, Calaf, Puig-Reig, La Garriga, Solsona... i altres col.lectius de diferents barris de Barcelona capital.
En aquests llocs he notat com la gran familia de la Maternitat d'Elna va creixent. Fa tres anys, quan va sortir el llibre, mai hauria imaginat que recolliria tant afecte de les persones que m'escolten, i quan torno a casa, al vespre, mentre condueixo, penso en totes les converses, en totes les reflexions, en totes les mirades...de la conferència que acabo de donar...i em sento immensament feliç.
Però no deixa de sorprendre com en racons amagats del nostre petit país, la gent es mou per saber que és La Maternitat d'Elna
Aquest cap de setmana, el divendres em tocava conferència a Llobera (Solsonès). L'hora, les vuit del vespre. El lloc, encara no he sabut a on vaig anar perquè hi havia una boira tan espesa que tot just va deixar-me veure la porta d'entrada del seu centre cultural i endevinar que Llobera eren poc més de quatre cases.
I jo pensava pel camí: vindrà algú aquí dalt amb aquesta boira? Doncs si, va venir gent i vam compartir emocions!
A l'endemà em tocava a Castellar de la Ribera, també al Solsonès. Tenia temps i vaig començar a buscar el poble...i no el trobava. El GPS em deia que ja havia arribat ...però davant només tenia camps de conreu i boscos de pins. El paisatge magnífic, però...i les cases?
Només divisava a la llunyania, a l'extrem d'un conreu, un pavelló esportiu i un local social adjunt al pavelló. Res més.
Doncs serà allà...
A l'hora prevista van començar a arribar els ciutadans de Castellar de la Ribera, amb la seva alcaldessa al capdavant.
...és un municipi que no té nucli i les masies són molt disperses...em va dir.
Però l'alcaldessa estava molt contenta perquè el dia abans havien sumat tres habitants més en el cens. Una parella jove havia tingut trigèmins!
No cal que us digui que la conferència, amb el local social del pavelló esportiu ple, va ser carregada de complicitats i emocions.
Si algun dia em perdo...busqueu-me en pobles petits...com Castellar de la Ribera.
Ah! i els bolets...boníssims.
Moltes, moltes gràcies.

9 comentaris:

Gemma ha dit...

Hola Assumpta. Em dic Gemma Gaudes i sóc estudiant de Infermeria a la Universitat de Vic. Amb unes comanyes de classe estem fent un treball sobre la Maternitat d'Elna. Dissabte passat vam anar al poble d'Elna i a l'edifici de la Maternitat Suïssa d'Elna, ens va impressionar i ens va agradar moltíssim!
Ens agradaria molt poder parlar amb tu sobre el tema, per poder afegir matèria al nostre treball.
Et deixo el meu correu electrònic: gemma.gaudes@uvic.cat

Ens agradaria moltíssim poder escoltar-te.

Gràcies!

Gemma Gaudes

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Hola Gemma,
crec que ja vam enviar-nos un mail.
el dia 20 de novembre estaré a Vic al matí fins a primera hora de la tarda. Precisament he quedat amb unes companyes teves a l'UVIC, edifici F a les 14 h.
ens podem trobar aleshores?
una abraçada,
Assumpta

Clara Corominas ha dit...

Hola Assumpta. Sóc una alumna de l'Institut Francesc Ribalta de Solsona. Bé, dir-te que, crec que ens vas captivar a tots amb la història de la maternitat d'Elna, increïble. Segurament al ser joves no podem captar ni la meitat del dolor que han petit la gent gran davant l'auxili, però bé, tal i com diu el nom del teu blog, els sentiments a flor de pell, crec que ens vas posar la pell de gallina a tots i simés no, m’entrés anava sentint la teva història em veia en aquella platja, amb les cares de por i dolor d'aquella gent, no hi ha paraules per dir tot el que em va passar pel cap en aquell moment. Som joves i de vegades va bé que ens facin reflexions sobre aquests temes i tu ho vas aconseguir, per això m'agradaria que quan tinguessis temps si em podries passar els noms de la pel•lícula i del teatre que s'han fet en honor a aquesta història. Pot ser que estiguin aquí, en aquest blog? És que encara no he tingut temps de llegir-lo tot, tot just he mirat alguns vídeos.

El teu llibre ja el tinc a casa ;)
Molta sort!

Clara.
EM pots enviar, quan tinguis temps no corre pressa, els noms al meu correu electrònic.

[b]claracoro@hotmail.com[/b]

Dani ha dit...

Bon dia:

Realment tens molta raó. Per molt que diguin les males llengües, la gent té ganes de conèixer, i de donar a conèixer la seva història. No s'han perdut tampoc les genes de conèixer el propi passat dels petits pobles. De fet, és exactament allò que dius, el que es crea és una gran complicitat. Et felicito per la teva feina. Hi ha coses que la gent no ha d'oblidar i tenim una grandissima raó per difondre-les: La gent no només no vol oblidar-ho si no que en vol saber més.

Enhorabona!

JOSEP ha dit...

Hola Assumpte!
Vaig assistir a la conferència de la maternitat d'Elna de Puigcerdà. He quedat fortament impressionat per la teva implicació en aquest tema. Segurament et deus desgastar molt però gràcies a tu ens arriba a molta gent una història tant propera com desconeguda per la majoria.
Espero poder assistir aviat a les presentacions dels teus nous llibres.
Avui mateix m'han parlat d'un dels passadors mort recentment. No sé si en tens alguna referència, era un senyor del poble de Viliella.
M'encanten aquest tipus d'històries, visc a la Cerdanya i m'ofereixo per qualsevol cosa que puigui ser útil.
He llegit en una de les teves actualitzacions que fareu una caminada per les rutes de l'exili. T'agrairia que em mantiguessis informat.
Ànims! La nostre memòria necessita gent com tu!

JOSEP - pereisidre@hotmail.com

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Clara, moltes gràcies pel teu comentari. Realment a Solsona vaig estar com a casa i vosaltres, els alumnes dels IES sou els més agraïts i també els que em donen més corda per continuar explicant aqeusta història.
ens seguim parlant, una abraçada,

David: la recuperació de la memòria és un dret que tenen totes les persones per saber el seu passat...i jo continuaré desvetllant històries de l'oblit. Moltes gràcies per la teva reflexió, tan en línia amb el que penso. petons

Josep, A Puigcerdà, i així ho vaig dir al començar la conferència, em sento com a casa. Els meus avantpassats són de la Cerdanya. De fet, hi ha alguns Montellà pel territori.
Segur que tornaré a Puigcerdà, aqeusta vegada per explciar una altra història, la del Setè Camió, que duia el darrer tresor de la República.
ja t'avisaré,
una abraçada,
Assumpta

Jesús M. Tibau ha dit...

En pobles petits la rebuda acostma a ser molt càlida i plena d'agraïment i emoció.

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Jesús,
és veritat, en els pobles petits tothom va allà mateix, i per tant, sempre hi ha molta gent.
una abraçada

Vicenç Marquès i Sanmiquel ha dit...

El Molt Honorable Jordi Pujol i Soley, em sembla que el van fer President de la Generalitat de Catalunya perquè es sabia de memòria i coneixia de soca rel, tots els pobles, poblets i ciutats de Catalunya.
Assumpta, vas en camí, -al fer tantes rutes per Catalunya assistint a tantes conferències i presentacions de llibres-,de ser un dia no gaire llunyà Presidenta de la Generalitat de Catalunya tu també! No vaig gens errat si penso que molta gent de Catalunya hi estaria d'acord! Jo el primer!