dimecres, 11 de febrer de 2009

la Maternitat d'Elna en teatre, en el Capitol fins el dia 8 de març


Ja fa dies que estan representant l'obra La Maternitat d'Elna en el teatre Capitol de Barcelona, però fins ara tot eren prèvies per començar a rodar i assentar l'espectacle.
Ahir va ser l'estrena oficial, amb la presència de molts noms coneguts dins el món artístic. Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Sisquella, Mercè Montalà... i dos noms pròpis molt importants dins la gran familia de la Maternitat d'Elna: en Lluís Arcarazo i en Manuel Huerga, guionista i director respectivament del projecte cinematogràfic.
Amb tot, jo em vaig quedar amb l'expressió d'una cara molt especial que també estava entre el públic. El seu nóm no és conegut i tampoc pertany al món de la faràndula, però ell era possiblement qui coneixia millor el que es representava ahir en la sala del Capitol. Es diu Antoni Pou i és un "nen" d'Elna.
l'Antoni va venir amb la seva esposa, la Gisela, i junts van seguir, amb els ulls humits per l'emoció, la representació magnífica, pletòrica i alhora delicada, de la Rosa Galindo i en Luc Olivier amb el seu piano.
L'Antoni quan ja marxava em va dir: ...he pensat amb la mare.
Jo, durant la representació, també pensava amb les mares d'Elna i l'Elisabeth, veritables heroines d'aquesta història.
Al final tots ens felicitàvem per l'èxit, però també voldria recordar que nosaltres, només som els transmissors d'aquesta història.
Totes aquelles dones, moltes ja no hi són. La Cèlia, una mare, va morir fa poques setmanes a França. L'Encarna, una altra mare, ens va deixar l'any passat.
La Conxita, la Remei, la Rosa, i la Maria des de Mèxic, ressisteixen encara...i l'Elisabeth, també.
Però el rellotge biològic no s'atura per a ningú, i arribarà el moment que aquesta història només quedarà en la nostra memòria.
Serà aleshores quan ens caldrà ser generosos amb aquest bagatge per saber traspassar-lo a les generacions futures.
Només així la història de la Maternitat d'Elna no morirà mai.

9 comentaris:

Clara ha dit...

Fantàstic! Ja vaig estar mirant, i la setmana que ve crec k hi aniré. Les representacions són a les 17.30 o l'hora no és correcte?

Clara ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Vicenç Marquès i Sanmiquel ha dit...

Vaig assistir a l'estrena de l'obra «La Maternitat d'Elna» al Museu de l'Exili de La Jonquera. Tot i que allà em vaig emocionar a pesar de les pèssimes condicions en que ens trobàvem els espectadors, perquè el lloc era el menys adient per representar-hi una obra de teatre de tanta transcendència històrica, emotiva i política, em va agradar moltíssim.
Però la representació d'ahir dia 10 de febrer a la sala petita del Teatre Capitol de Barcelona va ser inenarrable! Indescriptible! Emocionant! De passar tota l'obra amb llàgrimes als ulls i l'emoció a flor de pell tota l'estona! L'hora i quart que dura la representació es fa curta! I quan s'acaba, un té la sensació que ha viscut un mal són però que no voldria que s'acabés mai; que voldria que la Rosa ens seguís explicant les emotives històries ocorregudes en aquell oasi de pau que era La Maternitat d'Elna, tot i que colpia al cor cada paraula, cada cançó i cada nota que sortia de les prodigioses mans d'en Luc tocant el piano.
La Rosa Galindo, la gran actriu i cantant Rosa Galindo, la nostra estimada i apreciada i benvolguda Rosa Galindo, es va superar amb escreix en la seva interpretació de la posada en escena de «La Maternitat d'Elna». Res a veure en la interpretació, àdhuc meravellosa, del dia de l'estrena a La Jonquera en el Museu de l'Exili.Ja he dit més amunt que les condicions no eren les mateixes.
No sóc escriptor, ni crític de teatre ni res que s'hi assembli, i per tant no trobo les paraules per definir la gran posada en escena que varem gaudir ahir.
La Rosa Galindo, el gran pianista Luc Olivier i tot l'equip que els arropa en l'obra, es mereixen les primeres pàgines de tots els diaris de tot el món, amb les millors cròniques escrites per persones que dominin el tema teatral. I es mereixen també, els més calorosos aplaudiments que mai s'hagin pogut dedicar a una gran actriu i cantant i a una gran obra. Jo no sé què més dir-hi. Estic col·lapsat encara de l'emoció d'haver pogut tornar a veure l'obra, i aquesta vegada en una sala teatral tal com Déu mana.
Però de tot aquest meravellós enrenou; de tot aquest gran espectacle; de tota aquesta meravellosa posada en escena; d'aquesta meravellosa interpretació de la Rosa Galindo i el Luc Olivier, no n'haguéssim pogut gaudir mai, si no se li hagués ocorregut a la nostra insigne, estimada, i benvolguda historiadora i escriptora, la gran Assumpta Montellà i Carlos escriure l'emotiva història de La Maternitat d'Elna. Ella ha estat l'artífex inicial de tot el bo que varem poder gaudir ahir. Moltes mercès a la gran historiadora i escriptora i a tot l'equip del muntatge de l'obra i als seus intèrprets per la gran vetllada teatral de la qual en varem ser testimonis ahir, a teatre ple, una colla d'espectadors i espectadores que varem sortir del teatre del tot emocionats.
El director de cinema Manuel Huerga ho té tot a punt per començar el rodatge d'una pel·lícula basada en el mateix llibre escrit per l'Assumpta Montellà sobre La Maternitat d'Elna. Serà qüestió de començar a fer cua per treure les entrades per el dia de l'estrena d'aquesta pel·lícula, un cop es sàpiga a quin local cinematogràfic s'estrenarà. Intueixo que serà una gran producció que tindrà ressò universal, amb molts nombres per assolir tota mena de premis cinematogràfics.
Fóra bo, que el director Manuel Huerga, comptés amb la inestimable col·laboració artística de la Rosa Galindo i el Luc Olivier per dur a terme el gran film que podrà ser La Maternitat d'Elna cinematogràfica.
Em deleixo per veure-la estrenada!

Glòria ha dit...

Assumpta, saps que al final potser hi vaig el 27 de febrer a veure l'obra?

L'Espolsada llibres ha dit...

Ja tinc ganes de veure-la a Les Franqueses!

Africa ha dit...

Molt recomanable!Una posada en escena molt austera i una emoció continguda, o no, entre els espectadors.Era com rellegir el llibre, va arribar un punt que ja no veia ni pianista ni actriu només "sentia"com s' anava desgranant la història, com em ficava en la pell dels personatges per a fer-los meus.No us la perdeu, sobretot si heu llegit el llibre!

Anònim ha dit...

Un vespre inolvidable. Hi erem quasi totes, totes les dones que hem viscut la història d'Elna amb l'Assumpta. Tot un privilegi, el sopar amb l'Assumpta primer, amb l'Arcarazo més tard i finalment amb la Rosa Galindo. La història ens té ben atrapades. L'obra d'ahir en consonància amb l'obra: la senzillesa, l'autenticitat... una perla !!

horabaixa ha dit...

Hola Assumpta,

Espero poder anar a veure aquesta obra.

Diumenge passat vaig anar a veure una que vaig enterar-me d'un blog.

Aquesta, per el que expliques, té un sentiment especial, i, és per aixó que em fa una il.lusió especial.

Ja et donaré la meva impresió

Una abraçada

Joanet del cabàs ha dit...

Hola; n'he sentit molt parlar del teu llibre i l'obra de teatre. L'he usat i m'ha semblat molt interessant; com també la vida de l'Elizabeth.
Quan tingui algun forat, també l'aniré a veure i fer-te cinc cèntims o un comentari.

Salut!