Ja fa dies que estan representant l'obra La Maternitat d'Elna en el teatre Capitol de Barcelona, però fins ara tot eren prèvies per començar a rodar i assentar l'espectacle.
Ahir va ser l'estrena oficial, amb la presència de molts noms coneguts dins el món artístic. Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Sisquella, Mercè Montalà... i dos noms pròpis molt importants dins la gran familia de la Maternitat d'Elna: en Lluís Arcarazo i en Manuel Huerga, guionista i director respectivament del projecte cinematogràfic.
Amb tot, jo em vaig quedar amb l'expressió d'una cara molt especial que també estava entre el públic. El seu nóm no és conegut i tampoc pertany al món de la faràndula, però ell era possiblement qui coneixia millor el que es representava ahir en la sala del Capitol. Es diu Antoni Pou i és un "nen" d'Elna.
l'Antoni va venir amb la seva esposa, la Gisela, i junts van seguir, amb els ulls humits per l'emoció, la representació magnífica, pletòrica i alhora delicada, de la Rosa Galindo i en Luc Olivier amb el seu piano.
L'Antoni quan ja marxava em va dir: ...he pensat amb la mare.
Jo, durant la representació, també pensava amb les mares d'Elna i l'Elisabeth, veritables heroines d'aquesta història.
Al final tots ens felicitàvem per l'èxit, però també voldria recordar que nosaltres, només som els transmissors d'aquesta història.
Totes aquelles dones, moltes ja no hi són. La Cèlia, una mare, va morir fa poques setmanes a França. L'Encarna, una altra mare, ens va deixar l'any passat.
La Conxita, la Remei, la Rosa, i la Maria des de Mèxic, ressisteixen encara...i l'Elisabeth, també.
Però el rellotge biològic no s'atura per a ningú, i arribarà el moment que aquesta història només quedarà en la nostra memòria.
Serà aleshores quan ens caldrà ser generosos amb aquest bagatge per saber traspassar-lo a les generacions futures.
Només així la història de la Maternitat d'Elna no morirà mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada