divendres, 6 de febrer de 2009

70 anys d'exili a Agullana


Aquest diumenge l'Associació Soca-Rel d'Agullana, organitza tota una sèrie d'actes commemorant l'exili. Hi ha previst una caminada popular pels mateixos camins de la Retirada i es podrà visitar el Mas Perxers, històric, on van passar els darrers dies els membres del govern de la Generalitat Republicana amb el seu President Lluís Companys i el President del País Basc, Aguirre.
No sempre l'obren al públic, per tant, és una bona ocasió per conèixer de prop una part de la nostra Història.
per tant, per tots aquells a qui interessi trepitjar terres d'exili, el diumenge, dia 8 a les 11h. davant de l'Asil Gomis, a peu de carretera entre Agullana i la Vajol, trobada per començar la caminada.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Assumpta!! quina emoció!
ens veiem demà!!
un peto mooolt gran
aina

Vicenç Marquès i Sanmiquel ha dit...

Ja m'agradaria ser-hi, ja Assumpta, però tinc por de que hi faci massa fred i ja en vaig passar prou en el viatge de l'IMSERSO per terres de Burgos del 16 al 21 de gener d'enguany.
Que tingueu un molt bon dia si hi aneu tu i els de casa. I no t'emocionis gaire, que et conec.

Una abraçada i petons!

Vicenç

Vicenç Marquès i Sanmiquel ha dit...

De tota manera i ara que hi penso, tu Assumpta, com a historiadora que ets, ens podries explicar si veritablement les més de 500.000 persones que van passar la frontera franco-catalana camí de l'exili totes eren persones pertanyents als exèrcits republicans? Jo em penso que no. Aleshores, per què fugien cap a França els qui no eren soldats? Per què fugien cap a França tants civils amb avis, àvies, criatures i malats? Si no havien participat en cap delicte de sang durant la guerra, de què tenien por al fugir? Em sembla que molts fugien més pel que els hi havien explicat de les tropes mores i van agafar pànic que no pas perquè tinguessin deutes pendents amb la justícia militar que estava a punt de implantar-se junt amb el Règim dictatorial del General Franco.
Treu-nos de dubtes si et plau Assumpta.

Petons i abraçades!

Vicenç

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Benvolgut Vicenç
molta gent de la població civil va fugir per mimetisme, perquè fugia tothom, i perquè com dius tu mateix, ja corria al veu que la repressió franquista seria molt dura.
la majoria d'ells pensaven en tornar al cap de poques setmanes. La intenció era deixar entrar als franquistes i després anar recuperant el ritme. Però dissortadament la repressió de Franco es va confirmar i per a molts l'exili va ser un viatge sense retorn.
La majoria els va atrapar una altra guerra, la IIGM. Altres van tornar per engroixir les presons de Franco, i alguns van marxar a l'altre punta de món.
En definitiva, la guerra i l'exili va escapçar de cop a moltes famílies.

Vicenç Marquès i Sanmiquel ha dit...

Si existeix veritablement un Ser Totpoderós que diuen que ho pot tot, tant de bo faci que el que es va produir aquell fatídic dia 18 de juliol del 1936 i que durà fins el 20 de novembre del 1975, no es torni a repetir mai més. Tot i que, en segons quins aspectes, sembla que la Guerra (in)Civil encara no s'ha acabat del tot, amb persones que van marxar a l'exili al gener/febrer de l'any 1939 i que, per raons que potser mai sabrem, encara no han tornat i/ho potser no podran tornar mai.
Els anomenats «nens perduts de la República» que van ser enviats a la Rússia soviètica per deslliurar-los de la barbàrie feixista han tornat tots? No han tornat? Si no han tornat tots, en queden encara molts a Rússia? Què pensa fer el Govern espanyol per repatriar-los en el supòsit de que vulguin tornar a casa? Són preguntes que m'he fet moltes vegades.
Crec que hi ha algun que altre llibre sobre aquest tema. Però manca el definitiu: manca el llibre de la nostra insigne historiadora i escriptora Assumpta Montellà i Carlos que ens expliqui com només ella sap fer-ho, què ha passat amb aquells «nens».
Se't gira més feina amiga Assumpta!

Un petò i una abraçada!