Avui commemorem el DIA DE LA DONA TREBALLADORA perquè volem recordar un altre 8 de març de 1911 quan van morir 140 treballadores d'una fàbrica tèxtil de Nova York que feien vaga i l'empresari va tancar.les dins i va calar foc a la fàbrica. Ell perdia la fàbrica però preferia això que respectar els drets d'aquelles dones...
A casa nostra també teníem injusticies socials vers el gènere femení, com aquelles primeres dones del tèxtil de quan l'incipient revolució industrial a casa nostra, treballaven sense descans quan la 'igualtat entre gènere en la massa obrera era una quimera. O aquelles nenes petites que s'endinsaven en aquell mar de telers i amb els seus ditets lligaven els nusos del fil que es trencava i així la producció no parava...
Però avui deixeu-me que faci esment d'una dona molt especial i per un motiu molt concret. Estic parlant de l'Elisabeth Eidenbenz. Ella ha arribat al tram final de la seva vida i està hospitalitzada en una clínica de Zuric.
Estavem tan acostumats a veure-la tan forta sempre...que semblava com si el rellotge biològic li regalava engrunes del seu temps.
Ella ha estat icona de la dona treballadora en els darrers anys. Avui mateix, a la tarda, explicaré la seva petita història a Santpedor per bastir aquesta diada.
Però com ella mateixa em va explicar un dia:...el món està ple de persones, homes i dones, no importa el gènere, el més important és ser bones persones. El que si ens diferencia són les hores del dia. Per la dona amb 24 no en tenim prou i cal esgarrapar minuts d'aci i d'allà per acabar la feina. Al final el nostre dia sempre té mes hores que les 24 oficials.
I ara, els deus que reparteixen els temps de la vida, sembla com si volguessin fer-nos entendre que l'Elisabeth Eidenbenz és troba ja en aquells minuts de descompte, els mateixos minuts que ella esgarrapava d'aci i d'allà per acabar la feina...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada