diumenge, 8 de març de 2009

avui... i cada dia, DIA DE LA DONA TREBALLADORA


Avui commemorem el DIA DE LA DONA TREBALLADORA perquè volem recordar un altre 8 de març de 1911 quan van morir 140 treballadores d'una fàbrica tèxtil de Nova York que feien vaga i l'empresari va tancar.les dins i va calar foc a la fàbrica. Ell perdia la fàbrica però preferia això que respectar els drets d'aquelles dones...
A casa nostra també teníem injusticies socials vers el gènere femení, com aquelles primeres dones del tèxtil de quan l'incipient revolució industrial a casa nostra, treballaven sense descans quan la 'igualtat entre gènere en la massa obrera era una quimera. O aquelles nenes petites que s'endinsaven en aquell mar de telers i amb els seus ditets lligaven els nusos del fil que es trencava i així la producció no parava...
Però avui deixeu-me que faci esment d'una dona molt especial i per un motiu molt concret. Estic parlant de l'Elisabeth Eidenbenz. Ella ha arribat al tram final de la seva vida i està hospitalitzada en una clínica de Zuric.
Estavem tan acostumats a veure-la tan forta sempre...que semblava com si el rellotge biològic li regalava engrunes del seu temps.
Ella ha estat icona de la dona treballadora en els darrers anys. Avui mateix, a la tarda, explicaré la seva petita història a Santpedor per bastir aquesta diada.
Però com ella mateixa em va explicar un dia:...el món està ple de persones, homes i dones, no importa el gènere, el més important és ser bones persones. El que si ens diferencia són les hores del dia. Per la dona amb 24 no en tenim prou i cal esgarrapar minuts d'aci i d'allà per acabar la feina. Al final el nostre dia sempre té mes hores que les 24 oficials.
I ara, els deus que reparteixen els temps de la vida, sembla com si volguessin fer-nos entendre que l'Elisabeth Eidenbenz és troba ja en aquells minuts de descompte, els mateixos minuts que ella esgarrapava d'aci i d'allà per acabar la feina...

5 comentaris:

Glòria ha dit...

Oh! Quin greu l'Elisabeth!!!
Jo volia fer coincidir la data... he vist l'obra, però no aquí, potser més endavant.
Felicitats, dona treballadora!!!

Africa ha dit...

Assumpta: Estigues preparada, ha de tancar el cicle de la seva vida i té dret a fer-ho en pau.Ningú és immortal,seguirà viva en els cors mentre hi hagi qui la recordi.Una abraçada!

Joana ha dit...

Bueno, no em quedo sola amb lo de "treballadora", que això de dia de les dones em sona a festa social!
Un petonet

David ha dit...

Cerc que es mereix un aplaudiment la senyora elisabeth, per tot el be que ha fet a unes persones que no coneixia,no hi tenia res a veure i que no eren del seu pais,és un pena...

Com tambè és un pena que per que les dones treballadores tinguin un dia, tingui que pasar un desgracia tan gran com la de l'incendi.

El mateix que a catalunya amb l'onze de setembre, que és un dia de dol per la perdua de la llibertat, no de festa.

Felicitats a totes les dones treballadores.

David Soler Paqual

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Glòria i Àfrica, anem fent camí treballant sense mirar les hores, i és tan habitual ja que ens sembla normal.

Joana, a mi també a vegades ho trobo sobrant que haguem de buscar un dia, com si els altres dies no fossin importants.

David, moltes gràcies pel teu comentari. Com va anar l'anada al teatre?

petons a tots