Machado i els francesos

Avui he estat amb uns alumnes fent un recorregut d'exili per terres de la Catalunya Nord. Els havia de trobar davant la tomba de Machado, a Cotlliure.
Mentre els esperava he observat la corrua de persones que, de manera anònima, anaven desfilant pel petit cementiri, tot portant flors, banderes, poemes...pel poeta.
Però els que més m'han cridat l'atenció ha estat un grup de turistes que parlaven castellà. Portaven una guia francesa, nacionalitat fàcilment identificable pel seu accent.
La guia ha arribat ja amb un gest d'aquells desmenjats, que posa en marxa el disc ratllat de l'explicació sense cap entusiasme...portava un petit altaveu penjant pel qual ressonava el seu discurs après de memòria.
Deu meu! he pensat. Parlar de Machado amb aquesta poca emoció...podria haver parlat de l'oferta del Caprabo amb el mateix to.
Jo, l'escoltava recolçada en el gran xiprer que presideix la tomba, pensant que aquell racó de la memòria mereixia un interlocutor millor.
Però el que m'ha indignat de debò ha estat el final de la seva locució. Ha dit textualment...se llegaron a reclamar sus restos para que fueran enterrados en su tierra natal, pero sus hermanos no quisieron porquè entendieron que los españoles habian echado a Machado y los franceses le acogieron en su patria. Por lo que su cuerpo sigue reposando en territorio francès.
He aixecat el dit, i quan he aconseguit que la guia estirada em mirés, l'he dit sense esperar resposta: ... qui va fer fora a Machado no van ser els espanyols, sinó els feixistes, i l'acollida del govern francès es podria resumir tot repassant la història d'Argelers.
Només una persona ha aplaudit amb llàgrimes als ulls.
La guia francesa m'ha mirat uns instants, per girar-se tot seguit i explicar a l'audiència que tenien una hora lliure per a poder comprar souvenirs de Cotlliure. ...i han marxat per on han entrat.
No se si no m'ha entès o senzillament ha passat de mi.
M'he refet tot llegint el darrers versos de Machado, escrits pocs dies abans de la seva mort i trobats en un paper rebregat dins la butxaca del seu abric:...Estos días azules y este sol de la infancia.