dimecres, 1 d’abril de 2009

Visitar la Maternitat d'Elna per Setmana Santa; conèixer la seva història de ben a prop


Des del 2005, any que es va publicar el llibre la Maternitat d'Elna, fins avui, s'ha produït una mena de peregrinació al municipi d'Elna, a la Catalunya Nord. Tothom vol conèixer de prop la casa encara dempeus que va allotjar la seva Maternitat, caminar pels mateixos llocs que ho feia l'Elisabeth Eidenbenz, la protagonista d'aquesta història, i escoltar el riure llunyà d'aquells 597 nadons, guardats dins les parets del vell casalot, conservat malgrat els anys.
És un fet habitual que les persones interessades en la nostra història, segueixin més enllà de les línies dels llibres. S'ha comprovat amb Soldados de Salamina quan molta gent va desplaçar-se fins al Cullell per conèixer de prop l'escenari dels fets.
Ara toca la Maternitat d'Elna. Però resseguir aquesta història geogràficament no seria possible sense l'empenta i entusiasme del seu Batlle, Nicolas Garcia, fill d'exiliats espanyols.
Ell, va ser el primer en assabentar-se del petit tresor que guardava aquella casa, edificada en el límit del seu terme municipal.
L'atzar, a voltes capriciós, va fer trobar en una mateixa cruïlla de la vida, el Batlle, l'antic propietari de la casa, Mn.Charpentier, i un nen jueu nascut a la Maternitat, en Guy Eckstein.
Tots tres van refer les peces necessàries del trencaclosques per trobar a l'Elisabeth Eidenbenz, viva encara, residint a Viena.
Ells van ser els artífexs de la recuperació d'aquesta bella història que ens ha captivat a tots, i també els primers en lluitar contra l'oblit dels fets.
El meu llibre ha continuat la feina feta per ells, fent d'altaveu perquè el seu ressò traspassés la frontera.
La casa, ara de titularitat municipal, ha rebut un allau de visites de Catalans del Sud (com ens anomenen allà).
Però m'agradaria fer una reflexió per totes aquelles persones que han anat, que hi van, o que hi aniran.
Sovint ens enlluerna la mateixa història, i no pensem més enllà del que ens expliquen, però tota aquesta peregrinació no seria possible sense el treball i la valentia del Batlle Nicolas Garcia i el seu equip.
No ha d'haver estat fàcil reivindicar aquesta història dins l'estat francès, ni tampoc haurà estat un camí de roses trobar recursos econòmics per comprar la casa i mantenir viva la nostra memòria.
Si tot plegat és possible, és gràcies a la feina callada del Batlle, Nicolas Garcia i en Joan Lluís Mas, el seu responsable municipal en el tema. Ambdós, han estat generosos perquè nosaltres, els catalans del sud, retrobem la nostra particular història

Ara, sensible a la forta demanda per visitar la casa, l'ajuntament d'Elna ha programat uns horaris especials per les vacances de Setmana Santa:

DILLUNS, DIMARTS, DIJOUS I DIVENDRES DE 12H A 18H / DIMECRES, DISSABTE I DIUMENGE DE 14H A 18H

Aprofiteu les vacances per anar a Elna, i no només per la Maternitat, sinó també per conèixer de prop la seva esplèndida Catedral.

6 comentaris:

pepi ha dit...

Hola Assumpta: Tantes vegades he anat a Elne i encara tinc pendent la visita del claustre de la Catedral. Gracies per les teves explicacions sobre la valentia del Sr. alcalde d'Elne.

Bones vacances

Pepi

Joanet del cabàs ha dit...

No he pogut veure l'obra de teatre, però ben aviat, després de fer treballs de la carrera d'història, voldré fer una crònica de la maternitat d'Elna, ja que tinc el llibre de butxaca.
M'interessarà parlar de les dones embarassades... A part, m'agradaria veure la maternitat, a Elna.
A part, vull veure la pel·lícula, quan surti. Ja t'explicaré que em semblarà.
Joan

Anònim ha dit...

Ens em assabentat que Elisabeth Eindenbenz arriba a la fi del seu camí.Ens agradaria fer-li arribar el nostre soport, volem que sàpiga que no esta sola, que totes les persones a les que a ajudat li fan costat, que com molta altre gent la portem al cor.
Gràcies per tots aquells que ha ajudat i ha salvat d'una mort segura.
Gràcies a vosté aquells nens, aquelles mares, s'han fet grans, han rigut i han plorat, han conegut la felicitat i la tristor, han cantat, han barrallat i han treballat, han tingut amics, enemics i famíla.
En definitiva, han viscut i han fet que altres ho facin al seu costat.
Per vosté sóc ara aquí, ho són també els meus germans, els meus nebots, i fins i tot els meus fills. Grácies a vosté tenim "el abuelo", qué més podriem demanar?
Gràcies "señorita Isabel".
597 GRÀCIES I MOLTÍSSIMES MÉS.

Antoni Contel

Lola ha dit...

Hola Assumpta, el 28 de març el grup de la Llagosta va visitar Elna, tancant així el cercle que va començar amb la lectura del llibre, la teva conferència i l'obra de teatre- Erem 112 persones,el Joan Lluís i el Ricard ens van acompanyar a la Catedral i la Maternitat. Com et pots imaginar van ser moments de molta emoció per a tothom, i el millor...,no totes les persones que van anar a la sortida havien llegit el llibre... doncs cada dia ve alguna persona a demanar-m'ho. Ja et vaig explicar que a les biblioteques no hi havien exemplars en castellà, per la qual cosa la regidora de Gent Gran va decidir adquirir uns quants exemplars en castellà i uns pocs en català, doncs hi ha 15 exemplars rodant. Algunes persones s'en porten el llibre i m'ho tornen dos dies després, i els comentaris ja te'ls pots imaginar. Me emociona molt quan homes i dones de 60 i 70 anys em diuen coses com: com és possible? jo no sabia que havien passat aquestes coses...
Bé, és el miracle de La Maternitat d'Elne i l'Elisabeth.
Una abraçada molt forta!
Fins aviat.

Elisabet ha dit...

Hola Assumpta, m'agradaria preguntar-te si saps els horaris de visita a la Maternitat en dies que ni siguin vacances, o bé dies feiners.
He rellegit el llibre, i encara tinc més ganes de trepitjar tot aquell indret.
Felicitats, tot el teu treball és
magnífic.

Encarna ha dit...

hola Assumpta,
Vaig anar a una de les teves conferències, va ser molt emotiu escoltar les històries que expliques amb tanta delicadesa i transmetent tants sentiments de persones amb nom i cognoms.
D'esprés d'això vaig llegir el llibre i vaig veure l'obra de teatre. Presiós!!!

Ara fa un any, vaig fer un viatge pel sud de França, i com no, vam fer parada obligatòria a Elne. Sense masses referències vam trobar la Maternitat, va ser molt emocionant trobar aquell palauet del que tant havia sentit a parlar. En entrar, era com si aquells nens i aquelles dones encara fóssin per allà dins.

Gràcies per fer-nos arribar aquesta història i moltes gràcies a l'Elisabeth per tota la feina feta!!

Manresa, 3 d'abril 2010.