Fa mesos que estic fent xerrades als IES de Catalunya sobre la Maternitat d'Elna, de manera espontània, convidada per professors que han captat ràpidament els valors pedagògics d'aquesta història.
Vist que és una pràctica molt positiva per la bona reacció dels joves, he decidit treballar en una proposta formal perquè la versió butxaca sigui una lectura recomanada pel curs vinent a partir de 4º d'ESO i 1º-2º de Batxillerat.
Crec que és fonamental potenciar el model d'una dona com Elisabeth Eidenbenz entre els nostres adolescents. Potser així aconsseguirem que el seu futur sigui una mica millor que el nostre present.
I si en voleu una mostra de les seves reflexions que m'arriben per mail, aquí us en deixo unes quantes:
...no puc entendre com no ens havien explicat abans el drama d'Argelers...
...m'ha fet plorar el seu relat perquè m'he vist jo mateixa allà, enmig de la sorra, i els polls...i com una dona, l'Elisabeth em treia d'aquell infern. Ha de ser impressionant que es rescatin d'allà dins i poder continuar vivint amb dignitat...
...a mi no m'agrada la Història, jo sóc de Tecnologia, però he entès que vostè no només explicava Història, sinó que també era una part del nostre passat...
...he tardat uns quants dies a escriure perquè volia pair tot el que ens havia dit. M'ha fet pensar en tot el que tenim ara i amb el que no tenien aquells altres nens...
...el que més m'ha impressionat és el fet que la senyora Elisabeth ho feia tot sense demanar res a canvi. Això avui ja no passa...
...quan he arribat a la seva xerrada era un guàrdia senegalès i quan he sortit era un nen enterrat a la sorra d'Argelers...
...el meu avi va estar a Argelers, ho he sabut quan he arribat avui a casa i encara em rondava pel cap la seva història. Li he preguntat per les seves batalletes i m'ha dit que ell era un d'aquells desgraciats d'Argelers. S'ha posat a plorar quan li he explicat que vostè ens havia relatat tot el que van passar. M'ha fet molta pena i per primera vegada he entès que les seves batalletes són importants. El meu avi m'ha dit que li doni les gràcies...
...vostè hauria d'explicar aquesta història als polítics i que aprenguin de persones que van estar al servei dels demés...no com ells...potser caldria posar aquest llibre a l'assignatura de Participació per la Ciutadanía i treure del temari les collonades del sistema...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada