El Barça i la memòria oral

Avui tenia conferència a Montoliu de Lleida. L'hora era inusualment matinera, a les 18h.
Després ho he entès. Avui el Barça jugava la final de la Copa del Rei. Aleshores també he entès una pancarta que havia vist hores abans quan he passat per Linyola, el poble de Bojan.
Avui tothom estava pendent del Barça.
Normalment no faig mai comentaris sobre temes que no siguin de l'àmbit acadèmic o històric, però ja fa dies que amb els avis que normalment m'expliquen la seva memòria oral, parlem més del Barça que de l'exili o de la Guerra Civil...
Avui, quan he escoltat els petards, he recordat en Quimet de la Vajol, en Cisco d'Argentona, en Manel de Vilassar, en Martí de Figueres...tots ells barcelonistes, que en els darrers mesos m'han fet aprendre el nom dels jugadors del Barça mentre jo intentava que m'expliquessin les seves memòries.
Ja fa temps que he après que cal saber jugar a la butifarra, a la barisca, al dòmino...per entrar amb bon peu dins els caràcters tancats dels avis, i que entre partida i partida puc fer sortir el tema que vull parlar.
Feia anys que el Barça no entrava dins aquest "intercanvi" ...però aquest any a la força he tingut que llegir els titulars del Mundo Deportivo abans d'entrar en matèria.
Com l'alcalde de Montoliu que avui mateix, desprès de la conferència em deia: avui patirem?
i demà quan entri al casal d'avis de Figueres, el primer bon dia serà: Visca el Barça!
tot sigui per la memòrial oral...