divendres, 30 d’octubre de 2009

la primera presentació de Contrabandistes de la Llibertat al Vallès Oriental


fotografia l'Espolsada

Ahir vaig presentar el llibre Contrabandistes de la Llibertat a la llibreria l'Espolsada.
Va ser un èxit d'assistència, en bona part per la feina feta de l'ànima del lloc, la Fe, que va engrescar a tota la seva clientela per venir.

Va ser una presentació especial. Jo vaig arribar cinc minuts tard perquè venia del Pirineu. M'havia agafat el dia lliure (un luxe) per anar a veure un passador que estava fotut, malalt.
Em van avisar amics comuns que en Jacques d'Osseja no estava fi, i vaig tenir la sensació que potser no podria esperar al 13 de novembre (que és quan toca la presentació a Puigcerdà) per a portar-li el llibre on ell és un dels protagonistes.
Quan vaig arribar a la seva casa d'Osseja, vaig trobar a en Jacques Obradors assegut en una cadira, trist...i em va dir: ...ja ho veus, un passador que ja no pot caminar...
Vam estar comentant el temps, la calor que encara fa, mentre miràvem per la seva finestra com la muntanya ja s'ha posat el seu bell mantell de tardor, de color ocre amb espurnes vermelles.
Vam rellegir plegats els fragments del seu relat. Somreia justet i em mirava amb els seus ulls blavíssims, com el cel que hi havia ahir a la Cerdanya.
Quan em vaig acomiadar li vaig dir: has d'aguantar fins el dia 13 que vindrem a Puigcerdà per presentar el llibre...
La seva mirada em va acompanyar tot el viatge de tornada, a correcuita mentre arribava a la llibreria l'Espolsada.

Mentre l'Abel, feia la introducció, jo escoltava i pensava amb en Jacques. I de com és de fugisser el temps.
Sembla ahir que vaig començar el llibre, recorrent el Pirineu i coneixent passadors. I avui alguns ja són morts, i d'altres s'apaguen poc a poc.
Penso en tot el que es va dir ahir, amb les reflexions que va sortir del públic assistent.
Però malgrat tot, estic contenta perquè els lectors de Contrabandistes de la Llibertat que ahir estaven a l'Espolsada, van entendre que ells seran la darrera baula dels passadors, perquè retindran en la seva memòria l'esperit de lluita que conté el llibre.
A tots, moltes gràcies per la vostra assistència, el vostre afecte i sobretot per la vostra sensibilitat.

5 comentaris:

Joana ha dit...

No he tingut mai cap dubte de com gaudeixes del què fas i escrius, potser m'identifico amb tu en com t'impliques amb aquesta gent, les emocions traspúen i quan es posen malalts, o bé moren, ens dòl com algú de la família...
A mi em pasa a la feina.
Espero impacient la presentació a Mataró!

Africa ha dit...

Què dius! les gràcies a tu, per la teva empenta,sensibilitat, generositat, esforç..buf,per tot mossa!!.Com sempre, la gent va quedar bocabadada i colpida pel teu relat.Felicitats també per l' encert de demanar-li a l'Aridana que et fés el pròleg,és preciós.Una abraçada a les dues.

Joaquim ha dit...

Sempre m'ha frepat molt el fet de que els protagonistes d'històries que semblen molt llunyanes (però que en realitat van passar fa 4 dies), encara siguin vius. Els meus avis en van ser protagonistes, i ara, amb un d'ells ja mort i l'altre amb un alzheimer important, em sembla mentida que aquells ancians visquessin totes aquestes desgraciades peripècies.
Assumpta, m'he llegit els teus llibres anteriors i ara estic començant aquest, i la veritat és que, com ja et vaig dir en una altra ocasió, tots 3 m'han captivat per lo propers que me'ls sento.
Et felicito en el sentit de saber trobar històries mig oblidades i donar-li la notorietat i importància que es mereixen.
Una consulta logística, per cert: Ens agradaria venir els dies 13 i 14 a Puigcerdà, i fer l'excursió que hi ha prevista. Tenim 2 nens de 8 mesos que portarem en motxila, i ens preguntem si la durada de l'excursió serà molt llarga (per saber si podrem venir o no).
Merci per tot

Glòria ha dit...

Ens veiem el 19 a mataró, Assumpta.
Tens un e-mail...

Contrallum ha dit...

Costa trobar les paraules adequades. Descrius les persones i els paisatges de tal forma que ens ho fas viure en primera persona. I encara que són històries dures i bastant tristes, és preciós tot el treball de recerca i les ganes que poses en aquesta professió que es nota que t'estimes tant.
Gràcies per transmetre'ns tots aquests sentiments i fer-nos-hi reflexionar.

Salutacions Assumpta!