la primera presentació de Contrabandistes de la Llibertat al Vallès Oriental

fotografia l'Espolsada

Ahir vaig presentar el llibre Contrabandistes de la Llibertat a la llibreria l'Espolsada.
Va ser un èxit d'assistència, en bona part per la feina feta de l'ànima del lloc, la Fe, que va engrescar a tota la seva clientela per venir.

Va ser una presentació especial. Jo vaig arribar cinc minuts tard perquè venia del Pirineu. M'havia agafat el dia lliure (un luxe) per anar a veure un passador que estava fotut, malalt.
Em van avisar amics comuns que en Jacques d'Osseja no estava fi, i vaig tenir la sensació que potser no podria esperar al 13 de novembre (que és quan toca la presentació a Puigcerdà) per a portar-li el llibre on ell és un dels protagonistes.
Quan vaig arribar a la seva casa d'Osseja, vaig trobar a en Jacques Obradors assegut en una cadira, trist...i em va dir: ...ja ho veus, un passador que ja no pot caminar...
Vam estar comentant el temps, la calor que encara fa, mentre miràvem per la seva finestra com la muntanya ja s'ha posat el seu bell mantell de tardor, de color ocre amb espurnes vermelles.
Vam rellegir plegats els fragments del seu relat. Somreia justet i em mirava amb els seus ulls blavíssims, com el cel que hi havia ahir a la Cerdanya.
Quan em vaig acomiadar li vaig dir: has d'aguantar fins el dia 13 que vindrem a Puigcerdà per presentar el llibre...
La seva mirada em va acompanyar tot el viatge de tornada, a correcuita mentre arribava a la llibreria l'Espolsada.

Mentre l'Abel, feia la introducció, jo escoltava i pensava amb en Jacques. I de com és de fugisser el temps.
Sembla ahir que vaig començar el llibre, recorrent el Pirineu i coneixent passadors. I avui alguns ja són morts, i d'altres s'apaguen poc a poc.
Penso en tot el que es va dir ahir, amb les reflexions que va sortir del públic assistent.
Però malgrat tot, estic contenta perquè els lectors de Contrabandistes de la Llibertat que ahir estaven a l'Espolsada, van entendre que ells seran la darrera baula dels passadors, perquè retindran en la seva memòria l'esperit de lluita que conté el llibre.
A tots, moltes gràcies per la vostra assistència, el vostre afecte i sobretot per la vostra sensibilitat.