Aquesta setmana que es commemora la repulsa contra la violència de gènere, ha estat farcida de conferències sobre el tema de La Maternitat d'Elna, perquè si hem de posar etiquetes, segurament estariem d'acord que l'episodi d'Elna és una història de dones, molt adient per reivindicar el seu paper dins la nostra Història.
Al cap i a la fi, oblidar a la dona dins la Història és també una subtil violència de gènere.
Però ahir mateix, a Súria, on va haver una d'aquestes conferències, em va sobtar una petició que van fer-me: fer una conferència de la Maternitat d'Elna a la presó de Sant Joan de Vilatorrada.
Allà dins hi ha biblioteca i un club de lectura. Volen, els responsables, proposar el llibre La Maternitat d'Elna, i seguidament una conferència meva per a comentar amb els interns els valors d'aquesta història.
M'ha fet reflexionar la proposta. Segur que la generositat, el pacifisme, el treball en equip i la solidaritat de l'Elisabeth Eidenbenz pot generar vibracions positives entre els reclusos, tot i que els hi falti un altre valor primordial, la llibertat.
És possible parlar d'aquests valors amb persones que segurament estan privades de llibertat justament per no respectar-los?
Dins el món tancat d'una presó hi pot haver solidaritat, generositat, treball en equip, pacifisme...?
O justament perquè són persones recloses, més que mai poden entendre aquesta fina línia de com aplicar aquests valors entre reixes?
i la pregunta final: Pot interessar la Maternitat d'Elna, una història majoritàriament d'interès femení, a interns masculins com els de la presó de Sant Joan de Vilatorrada?
Que en penseu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada