dijous, 24 de desembre del 2009

Bon Nadal



Fa dies que escolto poc "Bon Nadal". Ara es més políticament correcte dir "Bones Festes" o "Bones vacances d'hivern".
Que voleu que us digui, a mi m'agrada més el "Bon Nadal" perquè em retorna al meu món d'infantesa, quan encara no sabia que no tothom passa un "Bon Nadal".
Miro enrere i veig el pessebre que feia el pare amb aquell caganer que em feia riure, i em ve als llavis el poema d'Aubanell:

Un pastoret molt golafre
fent camí cap a Betlem
li ha agafat mal de panxa
i busca una mata impacient.

Un majoral l'apressa
"vinga, vinga, caganer!"
que tot això et passa
per ser massa llaminer.

L'estel que tot ho vigila
se n'adona d'aquest fet
"poso la llum més fluixeta"
li diu a l'angelet

No sigui que algun espieta
descobreixi el pastoret.


I ressegueixo dins la memòria, el riu de plata del pessebre del pare...el Nadal és dur perquè notes més que mai les absències dels que ja no hi són.
I penso amb el Nadal d'estrenada joventut, amb aquell primer petó just abans de la missa del gall, a la petita ermita de Sant Simó de Mataró.
I el primer Nadal amb la Joana que omplia la buidor de l'avi traspassat...
I aquell Nadal intentant que cada ovella torni al seu corral...
I...tants Nadals, que no puc dir més que: Bon Nadal amb un dibuix de Mafalda que vaig trobar fa poc en el fons d'un calaix, però que avui té tot el sentiment que us vull fer arribar.