dijous, 17 de desembre del 2009
amunt i avall tot explicant la Maternitat d'Elna
Fotografies Montserrat Farré
Aquests darrers dies ha estat de bojos, anant amunt i avall, intentant tancar projectes.
Sembla que el món s'acaba quan finalitza un trimestre, i sovint, les presses no et deixen valorar els petits instants en que cal parar-se i reflexionar.
Fa dies que volia escriure aquest post, perquè és representatiu per explicar com molts professors d'IES han reaccionat amb la història de La maternitat d'Elna, i com els alumnes s'emocionen i pensen, com aquests de Tarragona, que van juntar-se tots en l'auditori del Palau de Congressos per escoltar la meva conferència.
Ja veieu que hi havia molts joves,tants... que d'entrada em vaig espantar...però de mica en mica van anar obrint ulls com taronges i el silenci era sepulcral, emocionant... i al final em van sorprendre amb un detall: alumnes interpretant al mestre Pau Casals, cançons relacionades amb l'exili. Aquí em va tocar emocionar-me a mi.
Després, quan vaig arribar a casa, vaig trobar-me un mail que deia:
...moltes gràcies per explicar-nos una història bellissima, plena d'humanitat i respecte envers les dones. Sé de que parlo quan parlem de respecte perquè a casa, la mare va patir durant molts anys, en silenci, la violència del meu pare. Jo era petita i no entenia perquè la mare sempre plorava quan el pare marxava a treballar i tornava a plorar quan estava a punt de tornar.
Ara, de més gran, he entès moltes coses, perquè la mare sempre portava maniga llarga a l'estiu per amagar els morats dels braços....els avis van ajudar-nos i el meu pare no pot apropar-se a nosaltres per una ordre del jutje. Penso que sovint no calen guerres per patir, i que persones com Elisabeth Eidenbenz a mi m'ensenyen com s'ha de lluitar per canviar el món, que no hem d baixar el cap, nosaltres no.
Que voleu que us digui, sobren totes les paraules amb aquest mail, i em fa pensar quantes dones pateixen en silenci encara el maltractament físic i psicològic.
Tant de bó les noies d'ara entenguin que no poden baixar el cap. Elles, no.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada