El passat dia 3 de desembre, la ciutat de Tarragona va homenatjar a l'Elisabeth Eidenbenz, responsable de la Maternitat d'Elna, reconeguen la seva tasca en pro de la solidaritat envers altres dones, posant una placa en un carrer, amb el nom de Maternitat d'Elna (1939-1944)
Va ser un acte emotiu, perquè mentre es feien els parlaments, jo tenia en el meu cap, totes les cares d'aquelles dones del 39, que m'explicaven la seva vida i l'esperança desfeta enmig d'un exili cruent.
Una esperança que va ser salvada en el darrer moment per l'Elisabeth Eidenbenz, donant una nova oportunitat per seguir endavant, en aquell casalot abandonat d'Elna.
Allà, enmig d'aquells policies municipals vestits de gala per l'ocasió, recordava a l'Encarna i a la Cèlia, que ja ens han deixat, a la Remei, la Maria, la Rosa, la Conxita, la Carme, la Consuelo, la Teresa...i l'Elisabeth.
Dones que van perdre la guerra, però que van guanyar totes les batalles de la vida.
Vaig intentar imaginar que dirien si visquessin aquell moment, amb la perspectiva que dóna el pas dels anys, que ajuda a relativitzar un passat, tant propi com col.lectiu.
Per a elles doncs, aquest homenatge. I que serveixi perquè les noves generacions entenguin que som com som pels qui ens van precedir, i que existim perquè tota una generació va aguantar i no es va rendir mai malgrat la derrota.
També volia agrair públicament l'esforç de l'equip humà del Palau de Congressos de Tarragona, per la seva sensibilitat en treure aquesta història al carrer, i en particular, la Txell, que ha sabut engrescar a tothom perquè petits grans gestos com aquests, apropin el nostre passat al present.
Moltes, moltes gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada