Machado i els francesos

Avui he estat amb uns alumnes fent un recorregut d'exili per terres de la Catalunya Nord. Els havia de trobar davant la tomba de Machado, a Cotlliure.
Mentre els esperava he observat la corrua de persones que, de manera anònima, anaven desfilant pel petit cementiri, tot portant flors, banderes, poemes...pel poeta.
Però els que més m'han cridat l'atenció ha estat un grup de turistes que parlaven castellà. Portaven una guia francesa, nacionalitat fàcilment identificable pel seu accent.
La guia ha arribat ja amb un gest d'aquells desmenjats, que posa en marxa el disc ratllat de l'explicació sense cap entusiasme...portava un petit altaveu penjant pel qual ressonava el seu discurs après de memòria.
Deu meu! he pensat. Parlar de Machado amb aquesta poca emoció...podria haver parlat de l'oferta del Caprabo amb el mateix to.
Jo, l'escoltava recolçada en el gran xiprer que presideix la tomba, pensant que aquell racó de la memòria mereixia un interlocutor millor.
Però el que m'ha indignat de debò ha estat el final de la seva locució. Ha dit textualment...se llegaron a reclamar sus restos para que fueran enterrados en su tierra natal, pero sus hermanos no quisieron porquè entendieron que los españoles habian echado a Machado y los franceses le acogieron en su patria. Por lo que su cuerpo sigue reposando en territorio francès.
He aixecat el dit, i quan he aconseguit que la guia estirada em mirés, l'he dit sense esperar resposta: ... qui va fer fora a Machado no van ser els espanyols, sinó els feixistes, i l'acollida del govern francès es podria resumir tot repassant la història d'Argelers.
Només una persona ha aplaudit amb llàgrimes als ulls.
La guia francesa m'ha mirat uns instants, per girar-se tot seguit i explicar a l'audiència que tenien una hora lliure per a poder comprar souvenirs de Cotlliure. ...i han marxat per on han entrat.
No se si no m'ha entès o senzillament ha passat de mi.
M'he refet tot llegint el darrers versos de Machado, escrits pocs dies abans de la seva mort i trobats en un paper rebregat dins la butxaca del seu abric:...Estos días azules y este sol de la infancia.

una setmana especial, arriba Sant Jordi.

Ahir vaig arribar a la Seu d'Urgell, on vaig fer una conferència sobre la Maternitat d'Elna en l'esplèndid marc de l'Església de Sant Agustí que acull la biblioteca municipal.
Durant la xerrada tenia al davant persones d'una edat que s'emocionaven sovint.
En un moment donat, vaig pensar en aturar la conferència veient el patiment d'algunes expressions...segur que estava explicant la seva pròpia història.
Finalment vaig continuar i quan vaig acabar, una d'aquestes persones em va dir, encara amb els ulls humits: ...jo tenia tres anys i mig quan vaig anar a veure el pare a Argelers, i tal i com el vaig veure...va ser tant gros el que vaig veure...que mai més s'ha m'ha tret del cap aquella visió...
Han passat setanta anys i el passat encara fa mal...

Avui, dimarts, pel matí em toca veure passadors de la zona per anar tancant temes sobre el meu proper llibre Els Contrabandistes de la Llibertat, i a la tarda conferència de la Maternitat d'Elna a Sort, a les 20h en la seva Oficina de Turisme.
I demà, dia 22, pel matí a l'Escola Pia de Mataró i a la tarda a Figueres, signant llibres del Setè Camió
El dia 23, Sant Jordi, el tinc lliure, per passejar, badar i comprar llibres. HI ha tants...que m'agraden...
el 24 cap a Elna amb l'Escola Ginebró, i el 25, a Belianes, poble de l'Urgell.

Enrere ja queden moments intensos del passat cap de setmana. Com l'estrena teatral de la Maternitat d'Elna a Cardedeu, amb les emocions a flor de pell.
Tinc arrels mataronines però veient el Centre Cultural ple de gom a gom, vaig entendre que bona part dels meus millors amics els tinc en el Vallès. Ja ho diu el poeta: com el Vallès no hi ha res...


O el diumenge pel matí, endinsant-me dins el refugi aeri del camp d'aviació 329 de Montornès del Vallès. Va ser tota una experiència. A mi que no m'agraden els forats perquè tinc claustrofòbia, en aquest cas va poder més les ganes d'entrar en aquest refugi que les meves pors.
Vaig quedar sorpresa de la feina que pot fer una brigada municipal d'un ajuntament, que sense subvencions i en temps de crisi, a cops de pala va treure i netejar de terra aquell forat de més de 160mt. de llargària.
Aquí es veu la feina de la gent anònima, com la tasca de l'arxiver de Montornès del Vallès, en Nicolau Guanyabens, que sempre està disposat a escoltar la gent gran del municipi, per recollir el seu passat i transformar-lo en un actiu del present, com el seu aeròdrom, el 329 de Montornès del Vallès. Bona feina!!
Aneu a veure'l. No us decebrà.

Adeu Rafel

Avui, darrer dia de vacances. em ve al cap aquella dita de l'ampolla mig buida o mig plena: encara em queden 24 hores o ...ja s'han acabat les vacances i tot el dia d'avui tindré aquell regust que demà tornarem a córrer...
Hi ha però, qui no podrà tornar a córrer mai més, com és en Rafel. Ell ens ha deixat aquests dies de Setmana Santa a causa d'un vessament cerebral inesperat.
Jo, l'havia entrevistat tot just feia un mes per bastir el meu article de Sapiens Els nens d'Argelers, i se'l veia perfecte de salut.
Però una vegada més, la mort sobtada em fa pensar que tots plegats ens hem adonat massa tard del valor d'aquests testimonis, i que ara, per llei de vida, no arribem a temps per recuperar les seves vivències.
Amb en Rafel haviem quedat per a continuar parlant passat vacances...i ara, m'ha deixat orfe de les seves històries.
Que serveixin aquestes ratlles com el meu particular homenatge per la seva història particular i el meu sincer condol per la seva família.

En quan a mi, he descansat que era el que convenia, i per qui em vulgui acompanyar, els meus plans per aquesta setmana són:

-dimarts, 14: a les 19h. El Setè Camió a Barberà del Vallès
-dimecres, 15. a les 17h. Iici Curs Història de Catalunya Club Sant Jordi (Barcelona)
-dijous, 16: a les 10h. Materntiat d'Elna IES Puigvert. Barcelona
a les 19h. El darrer tram de la Guerra Civil Espanyola. Montornés del Vallès
-dissabte, 18: a les 22h. Obra teatral La Maternitat d'Elna. Centre Cultural de Cardedeu

La setmana vinent, més

Visitar la Maternitat d'Elna per Setmana Santa; conèixer la seva història de ben a prop

Des del 2005, any que es va publicar el llibre la Maternitat d'Elna, fins avui, s'ha produït una mena de peregrinació al municipi d'Elna, a la Catalunya Nord. Tothom vol conèixer de prop la casa encara dempeus que va allotjar la seva Maternitat, caminar pels mateixos llocs que ho feia l'Elisabeth Eidenbenz, la protagonista d'aquesta història, i escoltar el riure llunyà d'aquells 597 nadons, guardats dins les parets del vell casalot, conservat malgrat els anys.
És un fet habitual que les persones interessades en la nostra història, segueixin més enllà de les línies dels llibres. S'ha comprovat amb Soldados de Salamina quan molta gent va desplaçar-se fins al Cullell per conèixer de prop l'escenari dels fets.
Ara toca la Maternitat d'Elna. Però resseguir aquesta història geogràficament no seria possible sense l'empenta i entusiasme del seu Batlle, Nicolas Garcia, fill d'exiliats espanyols.
Ell, va ser el primer en assabentar-se del petit tresor que guardava aquella casa, edificada en el límit del seu terme municipal.
L'atzar, a voltes capriciós, va fer trobar en una mateixa cruïlla de la vida, el Batlle, l'antic propietari de la casa, Mn.Charpentier, i un nen jueu nascut a la Maternitat, en Guy Eckstein.
Tots tres van refer les peces necessàries del trencaclosques per trobar a l'Elisabeth Eidenbenz, viva encara, residint a Viena.
Ells van ser els artífexs de la recuperació d'aquesta bella història que ens ha captivat a tots, i també els primers en lluitar contra l'oblit dels fets.
El meu llibre ha continuat la feina feta per ells, fent d'altaveu perquè el seu ressò traspassés la frontera.
La casa, ara de titularitat municipal, ha rebut un allau de visites de Catalans del Sud (com ens anomenen allà).
Però m'agradaria fer una reflexió per totes aquelles persones que han anat, que hi van, o que hi aniran.
Sovint ens enlluerna la mateixa història, i no pensem més enllà del que ens expliquen, però tota aquesta peregrinació no seria possible sense el treball i la valentia del Batlle Nicolas Garcia i el seu equip.
No ha d'haver estat fàcil reivindicar aquesta història dins l'estat francès, ni tampoc haurà estat un camí de roses trobar recursos econòmics per comprar la casa i mantenir viva la nostra memòria.
Si tot plegat és possible, és gràcies a la feina callada del Batlle, Nicolas Garcia i en Joan Lluís Mas, el seu responsable municipal en el tema. Ambdós, han estat generosos perquè nosaltres, els catalans del sud, retrobem la nostra particular història

Ara, sensible a la forta demanda per visitar la casa, l'ajuntament d'Elna ha programat uns horaris especials per les vacances de Setmana Santa:

DILLUNS, DIMARTS, DIJOUS I DIVENDRES DE 12H A 18H / DIMECRES, DISSABTE I DIUMENGE DE 14H A 18H

Aprofiteu les vacances per anar a Elna, i no només per la Maternitat, sinó també per conèixer de prop la seva esplèndida Catedral.