divendres, 29 de maig del 2009

un nou projecte: tallers d'Història a l'Alt Empordà; camins d'exili


La manca d'activitat del blog només senyala el temps escàs que tinc per actualitzar-lo, però sovint, quan torno tard a casa després d'una conferència, penso en tots els comentaris, coneixença, manifestacions d'afecte...de totes les persones que trobo en els diferents llocs on recalo per donar conferències sobre la memòria històrica.
Ha estat un mes de maig intens, i encara no he acabat. Avui em toca anar a la Cellera de Ter i demà a la Catalunya Nord.
Enrera queden les trobades amb els amics d'Alforja, la calidesa dels lectors de la biblioteca de Sant Quintí de Mediona, de Reus, l'afecte de les dones de Vilassar de Mar, les de Quart i les de Premià de Dalt. Els manresans han tingut temps d' avorrir-me en les 7 conferències que he fet en menys de dos mesos en els seus centres culturals, IES i casals. A Valls vaig retrobar vells amics mentre parlavem del paper de la dona durant la guerra i l'exili. He recorregut tot el Segria de la ma del SIAD ( Servei d'Informació i Atenció a les Dones ) per donar a conèixer la història de la Maternitat d'Elna en els racons més perduts i allunyats de la poblada zona metropolitana. Sudanell, Alfarràs, Alguaire, Montoliu, Sarroca, Maials, Seròs...són només uns quants de petits pobles on he trobat un afecte intens.
Les biblioteques de Tremp i Taradell m'han ofert tot el seu caliu enmig de clubs de lectura cada vegada més nombrosos i que diuen molt de la nostra societat civil que, malgrat la crisi, continuen llegint. El prèstec bibliotecàri és una bona alternativa davant la carestia dels llibres.
I amb els amics de l'Escala, els de Banyoles i els del Casal Pere Quart de Sabadell hem constatat plegats que tots tenim els nostres exilis particulars.
En definitiva, un mes de maig que m'ha tocat anar de punta a punta de país i l'evidència que treballar en el que més t'apassiona és un privilegi.
Algú em deia.... i ja et surten els números a final de mes fent només investigació històrica? Docns sovint no surten, no. Però el bagatge humà que vaig acumulant no té preu. Així de senzill.
Ara arribaran les vacances, però ja tinc nous projectes i un de molt engrescador: Tallers d'Història sobre l'exili.
Tinc la sort de comptar amb uns amics que han llogat una masia a Agullana, i entre altres tallers relacionats amb la natura, m'han demanat un taller sobre camins d'exili. Recòrrer a peu els camins de la retirada i conèixer la seva història amb lectures de fragments d'obres dels nostres intel.lectuals exiliats, llegides en cada lloc in situ, pot ensenyar molt sobre l'exili republicà.
La masia, a Agullana, punt de partida en el cor de l'Alt Empordà, està en l'indret precís.
Així doncs, aviat us informaré d'aquest nou projecte, perquè qui vulgui aprendre Història d'Exili sobre el terreny, pugui fer-ho.
Anirem parlant.

dijous, 14 de maig del 2009

El Barça i la memòria oral



Avui tenia conferència a Montoliu de Lleida. L'hora era inusualment matinera, a les 18h.
Després ho he entès. Avui el Barça jugava la final de la Copa del Rei. Aleshores també he entès una pancarta que havia vist hores abans quan he passat per Linyola, el poble de Bojan.
Avui tothom estava pendent del Barça.
Normalment no faig mai comentaris sobre temes que no siguin de l'àmbit acadèmic o històric, però ja fa dies que amb els avis que normalment m'expliquen la seva memòria oral, parlem més del Barça que de l'exili o de la Guerra Civil...
Avui, quan he escoltat els petards, he recordat en Quimet de la Vajol, en Cisco d'Argentona, en Manel de Vilassar, en Martí de Figueres...tots ells barcelonistes, que en els darrers mesos m'han fet aprendre el nom dels jugadors del Barça mentre jo intentava que m'expliquessin les seves memòries.
Ja fa temps que he après que cal saber jugar a la butifarra, a la barisca, al dòmino...per entrar amb bon peu dins els caràcters tancats dels avis, i que entre partida i partida puc fer sortir el tema que vull parlar.
Feia anys que el Barça no entrava dins aquest "intercanvi" ...però aquest any a la força he tingut que llegir els titulars del Mundo Deportivo abans d'entrar en matèria.
Com l'alcalde de Montoliu que avui mateix, desprès de la conferència em deia: avui patirem?
i demà quan entri al casal d'avis de Figueres, el primer bon dia serà: Visca el Barça!
tot sigui per la memòrial oral...

dimecres, 13 de maig del 2009

Elisabeth Eidenbenz no es rendeix


Elisabeth Eidenbenz s'ha refet de l'ensurt físic que va patir fa dos mesos i que va comportar la seva hospitalització urgent en una clínica de Zuric.
Amb 95 anys tots vam pensar que podia arribar el final d'aquesta gran dona, però una vegada més ha demostrat que no es rendeix fàcilment.
En la fotografia la podem veure prou bé el passat 24 d'abril en una exposició de la Maternitat d'Elna feta a Ginebra. Ha estat una alegria poder comprovar la seva recuperació i a punt per a fer els 96 anys el proper 12 de juny.
Segurament aniré fins a Zuric per a poder felicitar l'aniversari personalment. I avui pensava en el seu regal, dificilment superable després de la fotografia de les 66 Elnes que van venir al parc de la Ciutadella l'any passat.
Que se li pot regalar a aquesta dona perquè entengui com l'estimem?
Anirem pensant, i mentrestant avisar que ja hi ha data per la trobada de les Elnes a Elna. Serà el dia 14 de juny.