Nosaltres som el model a seguir ....

(fotografia del blog de Juanjo Viñuela)

Avui m'ha arribat un mail d'una persona, en Juanjo, que ha entès com el nostre passat és important, que no podem passar pàgines en blanc de la nostra història, que recordar als nostres avantpassats és el millor homenatge.
M'ha impressionat el seu blog "banderas de nuestros abuelos" i la fotografia de la seva portada, que avui reprodueixo en aquest post.
És d'Agustí Centelles, que va saber fotografiar aquell dia a dia de la guerra.
No puc deixar de pensar en aquells nens que jugaven tot representant un escamot d'afusellament.
Pot haver imatge més esgarrifosa?

exposició ART I GUERRA a Ca l'Arenas de Mataró

El proper dia 8 d'octubre s'inaugura l'exposició ART I GUERRA a Mataró, dins l'espai cultural Ca l'Arenas.
El tema, ja queda ben explícit, la salvaguarda del Patrimoni Artístic i Cultural durant la Guerra Civil, tant en els àmbits estatal, català, com mataroní.
Per a mi ha estat un privilegi poder comissionar aquesta exposició, on es podran veure i consultar documentació inèdita fins ara, de dos mataronins il.lustres: Rafael Estrany i Marià Ribas, dos homes que van prioritzar la cultura i l'art per damunt de les bombes.
De la seva ma ens endinsarem setanta anys enrere per saber com era el Mataró de la Guerra Civil. Serà com entrar dins el túnel del temps
Els colors que hem triat pels cartells i tot el rerefons de l'exposició, són ja ben il.lustratius: el roig i el negre, per deixar ben clar qui manava al carrer aquell 1936.
En aquesta exposició trobareu respostes a fets que segurament molts mataronins desconeixen, com per exemple ...perquè la Plaça de les Tereses té aquest nom?... on era la plaça del Rei?... on estava el Mercat de la Llibertat?
La solució, el 8 d'octubre, a les 20h. a Ca l'Arenas. Us hi espero!!

trencant el silenci

Ahir va començar l'emissió del programa Trencant el Silenci des de la nova televisió digital VOTV del Vallès Oriental.
La meva participació en el programa ha estat presentar els testimonis davant de càmera i parlar amb ells, com faig sempre, però aquesta vegada gravant les converses per copsar les mirades, els sentiments a flor de pell, les emocions...
No ha estat fàcil compaginar la presència d'una càmera amb la intimitat que comporta fer memòria oral, però malgrat tot, el resultat és excel.lent gràcies a la professionalitat dels seus realitzadors, Assutzena Font i Carles Riobó.
És un programa basat en els records de persones coetànies de la Guerra Civil, explicant com els hi va canviar la vida aquell conflicte bèl.lic.
Hem buscat nens d'aleshores, que veien la guerra amb els seus ulls d'infant...jo poc pensava en la guerra mentre observava embadalit un combat aeri en el cel de Sant Antoni de Vilamajor...ens explica en Francesc.
O testimonis de dones, quasi sempre a la rereguarda, patint els bombardejos, la gana, i amb la vista posada en el camí esperant aquells que van marxar i que no tornaven...el meu home va marxar perquè era alcalde del POUM , i jo vaig quedar-me a Aiguafreda, però els vencedors em van rapar el cap per ser la dona de l'alcalde "rojo", però jo anava amb el cap ben alt, desafiant...ens narra la Tomasa.
O els homes que van anar al front, perquè ens expliquin la vida de trinxeres, quan la mort és converteix en un atzar...alló era una carnisseria, nanos molt joves que no sabien ni agafar el fusell...recorda amb emoció en Felix de Granollers.
Hem conjugat històries menudes, anónimes, de la gent de a peu, per a sumar-les totes i poder oferir la nostra història col.lectiva.
I per fer-ho, hem trencant silencis, per autoamnèsia o per la dictadura feixista de Franco, que va imposar la por ben endins, fent del silenci el llenguatge dels vençuts.
Els que viviu al Vallès Oriental, cada dimarts, a les 21h.

Avui, tots pendents d'Arenys de Munt

Ahir vaig tenir l'honor d'estar entre els 22 ponents que van donar suport públicament a la consulta popular sobre la Independència de Catalunya.
Com a historiadora, vaig pensar que m'agradaria entrar en un túnel del temps i avançar 100 anys per veure en perspectiva si avui, dia 13, havia estat un dia històric per la Història de Catalunya.
Com a ciutadana de a peu però, vaig tenir la sensació que alguna cosa es començava a bellugar dins la societat civil.
El referèndum d' Arenys, ha acabar sent molt útil i clarificador. D'entrada, ha posat al PSOE, PP i Falange tots junts dins el mateix sac.
També ha servit perquè la premsa estrangera s'estranyi de la tolerància del govern espanyol a l'hora de deixar fer els components de la Falange, amb tics inequívocament feixistes.
Cal que els partits polítics catalans en prenguin bona nota: quan el poble parla, el seu poder no té límits.
S'ha fet molt més País en 3 mesos des d'Arenys de Munt que en 8 anys de tripartit....deia ahir un assistent a l'acte, mentre els membres d'ERC, asseguts a primera fila, miraven cap a una altra banda...
Curiosa reacció vista des de la barrera.

Bona Diada!

Aquella nit del 10 de setembre de 1714, prèvia a la gran batalla, pels carrerons foscos de Barcelona es passava aquesta proclama:

Desperteu-vos, desperteu-vos, catalans adormits no deixeu sepultar la vostra honra, les vostres llibertats i les vostres lleis, en la negra obscuritat d'una perpètua i deplorable esclavitud. 
Visca Catalunya lliure!

Quan l'he rellegit he pensat que la Història sovint és cíclica, i que encara estem reivindicant les nostres llibertats més irrenunciables, com la consulta d'Arenys de Munt.
Els arenyencs es trobaran totalment ocupats el dia 13, com el dibuix que il.lustra aquest post.

I mentre hi penso, em pregunto: tant costa entendre el que volem? que no ho veuen que nosaltres no som d'eixe món?

Comencem el nou curs

L'agenda d'aquesta tardor serà molt especial. Està plena de projectes, sortides, conferències,presentacions...
De tot plegat voldria subratllar una presentació ben poc usual. És la del meu nou llibre "Contrabandistes de la Llibertat".
El podreu trobar a les llibreries a partir del 8 d'octubre, però us voldria emplaçar per explicar-vos de viva veu les històries d'aquests passadors, lluitadors anònims de la llibertat.
He preparat una presentació especial per fer-la a Puigcerdà els dies 13 i 14 de novembre.
El 13,divendres, faré una exposició del llibre acompanyada a la taula amb dos passadors de la zona. Serà un privilegi poder escoltar sense intermediaris, bocins de les seves vides.
El lloc per a fer la presentació segurament serà un antic convent, tocant la frontera amb la Guingueta d'Ix (Bourg Madame).
Ens quedarem a dormir a la Cerdanya ( aquí cadascú tria el lloc en funció de la seva butxaca, contactes, etc) i a l'endemà, dia 14, dissabte, a les 10 del matí farem una ruta a peu (un antic camí de passadors ), per tots els que ja van estar a la presentació el vespre abans i qui vingui de nou el dissabte pel matí.
Serà una ruta fàcil, planera, de 8,5 km. Apte per tots els públics.
Recorrerem els camins de contraban mentre expliquem les vicissituds dels que fugien dels nazis.
La ruta és: Puigcerdà-Ur-Dorres-Ermita Belloc-Enveig-Puigcerdà.
Només cal portar bon calçat i ganes d'escoltar històries tot trepitjant territori.
A l'hora de dinar haurem acabat.
Per tant, anoteu a la vostra agenda: 13 i/o 14 de novembre.
Per preguntes i dubtes que tingueu, podeu consultar-me a través del meu correu electrònic amontella.c@gmail.com

Altres activitats immediates que us poden interessar:
- 6/9 a les 12h. Malgrat Conferència : la memòria oral com a eina d'investigació. el cas de la Materntiat d'Elna
- 10/9 Granollers. 20h. Conferència de la Diada. Plaça de la Porxada.
- 11/9 La Roca del Vallès. 19,30h Presentació llibre premi Roma i Planes.
- 12/9 Arenys de Munt. 19,30h Conferència sobre la Consulta Popular sobre l'Autodeterminació.
- 17/9 Barcelona. Francesca Bonnemaison. 20h. Conferència Maternitat d'Elna. Seguidament representació obra teatral Maternitat d'Elna.
- 25/9 Alguaire. Pregó oficial de les Fetes Majors d'Alguaire.

De l'octubre cap endavant, ja en farem cinc cèntims d'aquí uns dies.