divendres, 14 de gener de 2011

el nou llibre sobre Elisabeth Eidenbenz


El llibre encara està a màquines, la portada tot just aprovada, i les galerades acabades de repassar... però aviat sortirà a la venda.
Menstrestant, m'agradaria fer-vos un avanç, una bestreta, un tastet...per motivar-vos a saber-ne més.

...Vosté hauria de provar amb Bach... em diu, quan parlem sobre Mozart i Mompou. I de tots els instruments, el violoncel és el que té més ànima...però no el sé tocar malauradament, i m'haig de contentar amb escoltar les interpretacions dels grans mestres, Casals, Rostropovich...
Posi aquest disc si us plau. És el Prelude per Cello de la Suite núm. 1 de Bach interpretada per Pau Casals.
Casals ho interpreta més pausat, amb gemecs, amb més ànima...Ho sent? Després posarem Rostropovich que va més ràpid, és més perfecte, però...

D'aquesta manera puc entrar dins l'interior d'Elisabeth Eidenbenz. Les barreres comencen a caure quan parlem de música i les distàncies s'escurcen.
Oh...el que més greu en sap de fer-me gran és que ja no tinc prou oïda per escoltar música.
Aquests aparells que porto distorsionen el so, no sona real, i aleshores ja no val la pena escoltar. Només em queda la memòria per recordar els concerts que m'agradaven.
Ara estem escoltant Rostropovich, la mateixa Suite núm 1 de Bach. Compari-ho si us plau amb la versió de Pau Casals.
ho veu? és perfecte però...a vegades la perfecció fa que tot sigui pla, sense missatge, calen relleus a la vida, si el camí sempre fos perfecte no ensopegariem i ens mancarien moltes lliçons per aprendre.


Fins aquí aquest fragment del llibre, però l'he escollit perquè explica perfectament el llenguatge emprat entre ella i jo.
De manera quasi fortuïta entenc que la fórmula per a connectar i parlar amb més fluidesa dels seus sentiments ha de ser la música, un llenguatge universal que no té barreres.
A partir d'aquest capítol formulo així les meves preguntes, com per exemple: quina música posaria en el moment que tanca la Maternitat d'Elna per ordres de la Gestapo?
O... quina música té la Viena de 1945 en plena postguerra?

Benvolgut lector, endevineu quina música tria?

10 comentaris:

Glòria ha dit...

Ja tenim ganes de llegir el teu nou llibra, Assumpta. Història d'un gran dona, escrita per una altra, tu.

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Glòria, totes les dones som importants, cadascuna en el seu propi rol i circumstància. Tu mateixa, també ets de les que no es rendeixen.
busqeum ja data de presentació al robafaves de Mataró???
Assumpta

pepi ha dit...

Moltes felicitats!
Segur que el llegiré.
Una abraçada guapa

Griselda Guiteras ha dit...

Només amb els textos que deixes al bloc ja m'he emocionat. Quina gran dona la Elizabeth! Estaré molt pendent d'aquest nou llibre, Assumpta! Ja saps que soc una gran "fan". Moltes felicitats!
Griselda Guiteras

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Pepi, ens veiem er Mataró, a la presentació del robafaves!!
petons

Griselda, gràcies pel teu seguiment!! hem de tornar a veuren's per a presentar el nou llibre!
t'enviaré un mail, et sembla bé?
una abraçada

Assumpta

Dani Rangil ha dit...

Doncs a llegir-me'l i a emocionar-me, com amb tots els teus llibres anteriors

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

gràcies Dani, els teus llibres del Montnegre també desperten emocions per un paisatge injustament oblidat.
ens veiem per Cardedeu.
un petó.
Assumpta

Anònim ha dit...

Assumpta el meu pare va estar a Argeles, i no se quantes vegades ha llegit la Maternitat i m'ho vol explicar s'ha emociona, i de l'Elisabeth em diu aquella xicota tenia bon cor i ... espero que amb aquest llibre continui emocionant-se,té 95 anys gràcies Assumpta ens veurem a St Quintí. Elena

Lola ha dit...

Assumpta, quines bones espectatives ens despertes amb el teu nou llibre. Que arribi aviat!
A veure si ens veiem aviat a Mollet.

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Elena,
quin record més intens que tinc de Sant Quintí!
tant de bó tinguem una nova oportunitat de retrobar-nos!!
una abraçada

Lola,
a Mollet hem de tornar,
petons