nenes refugiades a les cabanes mirant els avions que bombardejaven.PA, CROSTA I MOLLA. Aquest és el títol del meu proper llibre, que sortirà pel mes d'abril.
Poques vegades tinc el títol decidit quan encara no he enllestit l'original, però aquest cop ha estat al inrevés. El títol ha esdevingut llibre.
Però... d'on surt aquest Pa, Crosta i Molla?
Estava fent un treball de camp sobre les dones i la guerra civil a la comarca de Les Garrigues. El món rural és un altra perspectiva d'aquella guerra, i cal endinsar-se en el territori per copsar-ne les realitats viscudes.
Parlant amb una dona del poble de Cogul, m'explicava que la seva mare tenia el marit al front, amb cinc criatures que alimentar, el tros, anar a collir olives amb aquell fred...sempre tota sola...plorava quan es pensava que ningú la veia...em deia.
Pèro la mare era animosa i malgrat que aquella vida era mot dura, intentava tirar endavant amb les cinc criatures. Quan els meus germans petits venien i demanaven amb cara de gana... que hi ha per sopar mare? la mare treia el millor dels seus somriures i contestava: avui per sopar, tres coses! pa, crosta i molla!
Em va emocionar aquest relat, i vaig entendre que, amb aquesta frase, resumia perfectament l'esperit de resistència de les dones, confirmant que són el pal de paller de la família i de la societat, tant en temps de guerra com en temps de pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada