Avui hem assistit a l'acte de comiat de la Teresa Buigues, regidora de Cultura de l'ajuntament de Les Franqueses i bona amiga, que ens ha deixat després de patir un vessament cerebral.
M'ha costat molt mantenir l'esperit serè per acomiadar-la amb unes paraules, manllevades totes, de part de tots els presents.
...sempre ens deixen els millors...deia una senyora gran que plorava en silenci.
Doncs si, ella era la millor per defensar les llibertats, per fer escoltar els valors dels més desvalguts, i sobretot per defensar la nostra memòria com a país i com a societat.
He tingut el privilegi de ser amiga seva, i per això em manquen paraules per poder dir el que vull dir. Voldria dir tant....i sóc incapaç de resumir-ho en quatre ratlles...
Potser quan passin els dies tindré l'ànima més assossegada per a poder escriure amb més fluïdesa, però no volia deixar passar el dia d'avui sense un record per ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada